Versione :
Uriginale

A finestra di u scrittore

Chjosu u libru Lisandru dà un’allisciata à a cuprendula di coghju caravunata.
L'alloca trà dui vulumi impulverati nantu à i parastasgi ghjembi da u pesu, è asciuva a so penna prima di tuppà a scatuletta piena à inchjostru. Hè notte pagna.
Una notte chì empie e duie pezze à u terzu pianu d’un ottellu miseru di Parigi : u portu, a cuccagna di Lisandru.

Versione :
Uriginale

L’ingannu

Ùn si sà esattamenti i cundizioni chì pirmissini à Ghjan Teramu Fabiani d’acquistà u ducumentu stampatu oghji quì. Mortu in l’annu 1994, si sà quantu l’editori calvesu bugugnava à spanticà i fonti soii. Comu voglia fussi, issi pagini funi trovi in u so scagnu, à mezu à parechji altri scartafacciuli.
U scrittu si prasintava sottu à a forma di cinqui fogli in 29,5 x 21, stampittati à nantu à Word 6.0. Era assistatu d’uni pochi di currizzioni manuscritti.

Versione :
Uriginale

La primavera

i la tardor dels llibres

Qualsevol llibreteria que es consideri de qualitat, ha de disposar d’una ampla i variada secció de liibres per als més petits. Aser possible independent de la dels grans. Això sols es dona quan es disposa de molts de metres de llibreria. Si per altra banda els llibres no hi caben i s’han d’amuntegar ; comença el perill. I el perill real és a la tardor i més tard a la primavera, per Sant Jordi.

Versione :
Uriginale

Historia romàntica

Entre un conill de bosc i un escamarlà o l’amor és possible dins una paella mixta.

Cap mirada humana hagués descobert que en Pastanaga no era un conill com els altres, i això és força normal. Els homes tendim a moure’ns dintre del món petit i limitat que ens envolta. Desconeixem tot allò que ens és exòtic o que ens para massa lluny. Després, per dissimular la nostra ignorància agafem els quatre tòpics i simplifiquem la informació que ens sobrepassa. És així que confonem un turc amb un algerià, prenem xinesos per coreans o asteques per maies. El racisme ve d’aquí.

Versione :
Uriginale

Duet per a dos

Una història

Dins la fusteria se sent el soroll que fan els interiors de les fusteries, com no podria ser de cap altra manera. Hi ha gent treballant i un transistor engegat que, suposem, ningú no escolta. Perquè ningú no escolta els transistors -per molt engegats que estiguin- en una fusteria. En un racó hi ha una tipus d’oficina prefabricada d’on vessa una llum groga, cansada i vessuda, i on se suposa que hi deu haver l’amo. Un taller d’ambient de postguerra just abans d’enllestir el mil.leni.

Versione :
Uriginale

Deliris psiquiàtrics

Encenc la tercera cigarreta. La seva mirada m’està posant cada vegada més nerviós i ja només la puc esquivar mirant la tabaquera daurada que col.loco a sobre de la taula de roure, sempre al costat dret. Cada dia observo aquella figura de reüll, però m’adono de que no puc penetrar més enllà d’una cara freda, de pell estirada i brlllant, d’un rostre de gel, En canvi, aquells ulls, tan obscurs com els seus pensaments, m’esquartera i selecciona els punts més febles de la meva pobra àmima per tal d’absorbir-los i adelitar-se amb l’horror que em produeix.

Versione :

La compassion ne cache rien

La compassion ne cache rien
La honte chaque fois effacée
L'exactitude l'espace un parfum
Le commencement sous le cri qu'il y a
Le récit échappe au récit
La pente refaisait chavirer
Quand la vitesse inavouable atteint
Comme en s'élançant un tremblement me berce
L'insistance si proche de la peur
Le hasard changé en sommeil
Que la stupéfaction prolongeait
Te voir est-il en moi ce dénuement
Auquel de plus en plus immense répond
Toujours l'immédiateté de l'enfance
Dont sans souvenir les étendues s'écartent

Versione :

Seul l’espace ne se répétait pas

Seul l’espace ne se répétait pas
Hormis les dénudements la hâte
Que la signification imprévisible touche
L’incitation en basculant
Un passage un souffle entr’aperçu
L’évidence les gentianes l’irruption le sable
Un silence dans les virages
Auquel l’exigence stupéfaite va se joindre
Toujours une telle brièveté
Jusqu’à cette attirance à travers moi
Où l’accomplissement sans se sauver dépayse
Avec l’insoumission pour preuve
Une plongée d’aube et de montagnes
Je t’aime rien ne nomme-t-il

Versione :

Tant de pitié sous la détresse

Tant de pitié sous la détresse
L'ailleurs intérieur avec les roches
Embrassement à nouveau soulevé
Quand le tremblement de l'été me poursuit
Hasard et montagnes derrière
Ce cri que la fragilité touche
L'avènement s'accompagne d'espace
La distance vient dont le mouvement est
Un souffle un souvenir jusqu'aux oiseaux
L'inclinaison des paysages
Où l'effacement ne sait jamais
Où en s'ouvrant l'attirance répète
Chaque fois l'azur dans le déchirement
Ainsi rien ne me sépare de moi
La rapidité de ta nudité bouge

Versione :

Un déchirement la bonté

Un déchirement la bonté
A laquelle le début emporte
L'immensité de la chute apparaît
Avant l'intuition les récits les odeurs
Est-ce l'abstraction au plus nu
Qu'à nouveau le saisissement crie
Sous la hâte et la honte de l'effroi
L'espace inattendu la trace la trace
Sans cesse en moi comme tu me traverses
Où les mêmes mots sont vivants
Le rapprochement qui circulait
Quand la pitié continue en sillage
Appartenance inclinée vers les déserts
Aucun accomplissement ne recouvre
Tout à coup aveugle dans l'éraflement

Pages