LOUHAÏBI Moncef

LOUHAÏBI Moncef

LOUHAÏBI Moncef

Natu in u 1949 in Tunisia, Hè prufessore à l’Università di Chairuanu di Lingua è Literatura araba. Corps visible et corps imaginé dans la poésie d´Adonis, hè u titulu di a so tesa passata in u 1987.
Opere publicate: TabLettes, Tunisi, 1982, De la mer viennent les montagnes, Tunisi, 1991, Manuscrit de Tombouctou, Tunisi, 1998, Métaphysique de la rose de sable (Prémio Chabbi), Tunisi, 2000. Cinema, Documentariu-Fizzione : Devant les portes de kairouan (visita de Paul Klee in 1914), Tunisi, 1996. En attendant Avérroes, , Documentariu-Fizzione , Tunisi 1998.

Mea culpa

Lamento profundamente
a ninhada afogada
pela Maria do Carmo
a meu pedido
a aflição do Nariz Branco os gatinhos molhados
que eu recolhi no quintal das Fredericas
que tiveram coragem
para os regar
mas que me disseram
eu não tinha coragem
a gata volta-se contra si levei os gatinhos
no saco de plástico
para casa
o Nariz Branco nunca
me fez mal
quis poupar os frutos do ventre
da gata
ao sofrimento
ou antes quis
poupar-me a mim
o sofrimento
de ver os gatos crescer asofrer

O vestido cor de Salmão

Ai de mim estreei o meu vestido cor de salmão
no primeiro baile a que fui
durante o baile fiquei sentada numa cadeira
ninguém me convidou para dançar
a uma rapariga importuna
que me perguntou porque é que eu
não dançava
respondi eu não sei dançar,
ela insistiu comigo para que eu
bebesse uma taça de champagne
eu acedi
mas não foi dessa vez que bebi champagne.
pela primeira vez
porque a rapariga entornou a taça
no meu colo
julgo que propositadamente
com a nódoa o vestido deixou de ser para bom

Avó Alda

Avó Alda de lar da terceira idade
em lar da terceira idade
até morrer
a fugir para a rua
a partir braços
a arranhar a cabo-verdiana
contratada para tomar
conta dela
arrancou os anéis dos dedos deformados
e foi pô-los na terra do vaso
da begónia
na varanda

Reconciliada com as memórias

“C'o largo Mar de tua Graça imensa?” D. Francisco Manuel de Melo, «Antes da confissão»

Eu no espelho
colada com cola
mais bela
do que dantes
como o prato Zen
que tem as fracturas sublinhadas
com ouro
obra da fortuna
má e boa
obra da falta de afecto
e do afecto
Narciso e anti-Narciso viver para crer

LOPES Idilia

(Maria José da Silva Viana Fidalgo de Oliveira) hè nata in Lisboa in u 1960. Hà fattu studii universitarii in Lisboa, di literatura è linguistica portughesa è francesa. Hà scrittu una pezza di teatru ghjucata in u 2000, A birra da viva.

Mí seri un àlter

Mí seri un àlter, e me vardavi mör
cume se varda 1'umbra nel durmí.
La mort la fa paüra dent al cör
e scappa dré d'un spècc, e quèl sun mí.
Vardi la vita e mör la vuluntâ:
fí sé ve pias, ma, per piasè, duprím !
Ciamím, ciamím, oh gent, fím no durmí,
che la mia storia senti smentegada
e mí deventi l'òm del mè murí..
Amur che vègn in mí da la slünada,
oh gioia d'aqua che la va tra i vív!

L'umbra d'un diu

L'umbra d'un diu passeggia den' de mì,
un temp che vègn daj oss, dal vìv, di ann,
aria de la memoria, del duman...
Mì vurarìss parlàgh, sentìl den' mì,
scultà la sua sapiensa, e, deslassâ,
savè che sun de lü e chi sun mì.
Ma l'umbra va e la turna, e sun luntan,
e senti dumâ l'aria di penser
ch'j porta el võj e dré vègnen i ser.
Oh diu, che te sté scund, sensa pietâ,
ti cerca i can e sculta se sun mì,
che l'òm urmai l'è mort, el s'è scurdâ.

Mí brasci el temp

Mí brasci el temp, e lü me porta via,
ch'inscí fa el vent quan che te respira
e par de respirà del fiâ de lü.
Cusciensa maledetta de la storia,
aria di gent ch'în mort in del sugnà,
busía che te fa créd che sia la vita
e l'è quèl nient che passa al memurià,
passiensa che del temp l'è la nemisa,
svampa del fiâ d'un spègg sensa vardà.
Oh lüs, che quan la védum 1'è già umbría,
dulur del vèss 'me d´aria che se sa.
Mí vardi e vardi no, tasti el silensi,
refless del nient che fa del nient scultà.

Oh Italia matta d'una gent scumparsa

Oh Italia matta d'una gent scumparsa,
amis che s'encuntràven per la strada,
tusann dai fresch bèj gamb, oh bèla rassa
che me faseva vív del sò parlà,
üsèj che sura nüm se inamurava,
cansun nel sû tra biciclett e tram:
e 'dèss sun sul e sculti la memoria
che vègn dal dulurà de la citâ,
e dénter g'û antiga la passiensa,
ciali cuj piant e il ciel l'è sura mí,
lingér 'me quèl ventàss d'una pujana
che de luntan la fam la porta al vív.

Pages