Escriure amb sang el llibre de l’esperit
*
Primer els teus llavis, després el vi
*
El foc o l’or núbil de l’instint
*
Els estels són el riure dels infants
*
Els morts guanyen el temps
*
La nit suspesa o l’ull blanc dels corbs
*
Veure amb la fondària del cec
*
La poesia és el tatuatge de la infància
*
Els guants de l’hivern, la boira
*
Aquell ull que escolta entre les ombres
*
Vull retrobar el fil perdut dels folls
*
A PROPÒSIT D’UN VERS D’IBN AL-FARID
Si algun cop la meva llengua
cau de mort rendida,
serà tot just per a cridar-te.
Si em crides tu,
el càlid tornaveu del teu alè
segellarà amb el meu la teva boca.
És tard perquè gosis contradir-me.
Borda el gos llebrer
i la calma d’amor és la fatiga.
In Llibre de la Frontera (2000)
Que lent aquest aprenentatge
que se t’emporta lluny de mi.
Com n’és d’imperceptible i dèbil
el baf dels teus records,
la calor I les paraules clivellades
dins la fonda ferida del mirall.
Dis-me, hoste meu,
com sobremorir a la ventura
d’una vida
encastada al moll d’una altra vida.
Si vols no m’ho diguis ara:
fa fred i aquesta nit és buida,
freda I buida com un cec a les portes
del no-res.
Espera a demà:
vindran ocells amb foc als ulls
i gotes d’estelada
al moll de la nocturna deixadesa.
No diguis el meu nom
Anomenar-me
és prostituir el silenci
I tu ets viva
com un altar profanat
filla de totes les veus
impossibles de l’univers
No diguis el teu nom
Vine
a l’obscura veu del tacte
In Divan (1982)
Trad. Francescu Micheli Durazzo
Natu in Lleida in u 1947, hè autore di una decina di raccolte di puesie. Hà vintu u Premio da Critica per u so Llibre de la Frontera. Critica famosu, travaglia à nantu à a literatura spagnola di dopu guerra, Ë dinù à nantu à i scrittori catalani di l'anni settanta. Hà publicatu assaghji à nantu à autori cum'è Bataille, Onetti, Arenas, Paz, Villiers de l'Isle-Adam… Prufessore di literatura, hà travagliatu in parechje università, Barcelona, Poitiers, Napoli, oghje hè à l'Universidade de Lleida.
(Primera introducciò de la veu)
I - Les branques de l’oliver servien de creu
Jérez de la Frontera on els cavalls canten un cor que
s’assembla a les dotze mesures d’un blues espaventat cap a
les encluses de ferrers que han oblidat que viven encara.
Unes notes s’agafen als platans que remouen els somnis andalusos,
llesques de pa perdudes pels qui tenen ara una fam inextinguible.
Ah, gitanos de Jérez !, morenos de verde luna, com deia ell
en el moment de l’amor, ah tigres de les rambles,
GOUZY I ANRICH Jep
Jep Gouzy hè natu in u 1993 è passò a zittiddina in Sant Feliu d’Amont, paesi di u Russegliò induva ancu i ginitori erani nati. Prufissori di spagnolu, appassiunatu da u tiatru, travaddò duranti anni incù u Centru dramaticu di l’università di Montpellier è dopu avviò u Théâtre d’Essai di Pau. Psicanalista, capuridattori di a rivista uccitana OC (sizzioni catalana), hè innanzi tuttu u pueta è rumanzeru, ricunnisciutu com’è u più impurtanti scrittori di a Catalunia francesa.
Traduttu da u catalanu da Francescu-Micheli Durazzo
Avali capiscu parchì
ugni volta ch’e strappu un fiuri
cresci u bughju di u mondu
Sempri aghju nasighjatu chì sta cità
piatta u so veru visu
à pocu à pocu
vecu comu ugni
casamentu
carrughju
statua
piattani
- daretu à a so apparenza -
una giugrafia invisibuli
ch’e scunnoscu ma chì
pianu pianu
cumenciu à capiscia
