BERNARDI Rut

Res queda entre nosaltres

Res queda entre nosaltres més que els nostres
ulls sospesant la derrota. Una
mesura poc fiable on ningù no sap
qui guanya o perd. Potser res sigui
veritablement el que necessitàvem;
pensa, amor: un areny sense petjades,
una mar sense aigua ni gavines. Res
ens ompliria tant com la distància,
com els gestos carbonitzats
pels calius del record.
Ni les carícies, amb el cor t’ho dic,
ni les besades, podrien revifar
aquell esbós d’estima, d'un amor jovenívol
que s'esfullava baix la pois de la matinada.

Eva

Ara el record, Eva, tot just la nit
acaba d’encendre la fogata del descuit.
Et record, ara i sempre,
tirant la mirada al cendrer
per a dar-te fesomia de present.
Del port hi niaran gavines. Algù
desconnectarà un aparell de televisió
engegat massa alt, i ni tu ni jo
ens adonarem del nostre desmanegament,
sostinguts pel primíssim fil
de la distància. Part damunt nosaltres,
com movent-se pel sostre, hi reviuran, un a un,
els actes, una a una les paraules:
com tot, si ho mires bé,
com les ones que t’acosten i t’enduen

XUMET Antoni

Petita mort francesa

I donar-te
petita mort francesa
amb
llavis,
dents,
llengua
boca
per què la fiblada no et sagne
quan perdes la cuirassa.
Perquè tota pena
naix sempre a la gola.

VALIENTE i ALBER Sonia

S’àndala

A Esther

In un’istajone jà jumpada
de sa vida nostra
-tue l’aisti aizu comintzada-
ti narzei chi no b ‘aiat àndalas .
Chi addainanti disti
su tràbine arcanu...

Tando no mi podias cumprendere.
Fis’ comintzende una jogada a iscacos.
Eo nde ‘enio dai annos ludros
chi abbiein in megus
unu ‘isu iscumpartidu de su mundu a biculos,
cun totu chi amere sa vida.

SERRA Jean

Adosat el cos

Adosat el cos, la cambra
Entre els records que algun naufragi, que el port
Traduia, entre onades discretes, besos innats a uns llavis
Que es vessaven com la fusta vella de l'albada.
Restava un tros de gerani miserablement
Entre les dents agres de vidre.
I entre les dents del vidre un òpal d'aixella.
Un cendrer anatòmic i invisible
Que devoraves amb fúria, amb un desig irreductible i frenètic.
La cambra restava al camp, desolada, pressa facil de les parets,
Encenall, derrota d'uns ulls celests que es glaçaven, de vegades

SANTS i MARTÍ Joan

Pages