30 de Març de 1884

A les set del mati passavem dabant la Dragonera, mes a gran distancia. Més enllà domina’l Puig de Torrelles que'encaxa de mans ab Puig Major; los dos estaven clapejats de neu, com de remats de cabres.

¡Quines vestes tan hermoses les d'aquexes montanyes! desde sos fronts baxen a sos peus y s'enfonzen en la mar verda unes, de color a claps dels rochs altres. Quines cales s^'obren entre elles tan falagueres! quines siluetes tan pures, variades y hermoses les Iliguen ab la blavor de I^'espay! La terra y la mar juguen a qui^'s fica més endins, la una en lo domini de l^'altra, y avancen, reculen, embestexen, s^'afalaguen com dos infants, per batres dintre un moment y abrahonarse entremaliats la una contra l^'altra.

Cap costa del môn he vista tan bella, y axò que n^'he passat massa Iluny per fermen càrrech.

AI cap d^'una serra no molt alta^'s veu una torra antiga; és, segons me diuen, I^'Atalaya de Formentor. Fins al cap d^'aquest nom totes exes montanyes son abruptes com pastades per la tormenta, ò dades a Ilum per la terra en ses primitives y terribles Iluytes ab la mar. Com la terra no s^'hi sosté gayre, se veuen pelades a grans troços.

OSota l^'Atalaya, en Illot Colomer, vora^'l Cap Catalunya, mirant desde entre ella y'l cap de Formentor, se veuen cinh ò sis montanyetes de peus dintre la mar; cada una té dues ò tres puntes, com pals d'un vaxell, y totes estan inclinades cap al nort com empeses pel vent de la illa. Com Io sol està sobre^'l Cap, a l^'altra banda ses ombres s^'allarguen prenent la figura de veles llatines. Llur forma singular de vaxells al donar la embranzida y Ilur situació'm fan recordar la esquadra gloriosa del gran y inoblidable rey en Jaume anant a la conquesta darrera y definitiva de la illa.

Aquí la mar ha obertes grans còves en ses falconades contra la terra y se n^'entra a conversar ab ella de ses amors, guerres ò misteris desconeguts. En sa part del Nort totes exes montanyes son tallades com a colp de martell per les ones y els temporals.

Los aucells marins aqui troben Ilochs amagats per penjar sos nius, segurs de que cap noy entremaliat los vindrà a traure.

De l^'altra banda de Cap Formentor, ses serres també^'s veuen pelades, de cayent més suau cap a la mar, mes entre elles verdegen los boschs de negres pins que han breçat la inspiració d^'un de nostres més jóvens y més valents poetes qui ha cantat cabalment aquell pins y'ls negres clapers.

Cap Ferruch y Formentor entren, especialment l^'últim, dins la mar com dos Ilarchs y amples braços de la illa, com per rebre^'ls pochs vaxells que hi fondegen, y per guardar la segona capital de Mallorca, Alcudia, que s^'amaga vergonyosa darrera una montanya que s^'axeca sola y dominadora quasi al centre de la badia. Per darrera d^'ella, en époques primitives los dos braços de mar tal volta s^'han trobat, y de sa reculada^'n queda l^'Albufera qu^'acaben d^'axugar uns inglesos, fent un benefici quel pais may los podrà pagar.

Jacint Verdaguer