Tempu, palori aschi e maravigghidia

E fisce PDF, e pudete fighjà quì sottu. Cù a figuretta quassù in cima di u ducumentu à dritta, puderete apre issu PDF in un’altra pagina. Cusì si pò vede nantu à u scraniu sanu.
In fondu di a pagina, una leia vi permette di telecaricà isse fisce PDF.

Marco SCALABRINO: Crocchiuli di luci

E fisce PDF, e pudete fighjà quì sottu. Cù a figuretta quassù in cima di u ducumentu à dritta, puderete apre issu PDF in un’altra pagina. Cusì si pò vede nantu à u scraniu sanu.
In fondu di a pagina, una leia vi permette di telecaricà isse fisce PDF.

SCALABRINO Marco

SCALABRINO Marco

SCALABRINO Marco

Marco Scalabrino, nato nel 1952 a Trapani, Italia, e ivi residente, funzionario di ente pubblico, lo studio del dialetto siciliano, la poesia siciliana, la traduzione in Siciliano e in Italiano di autori stranieri contemporanei, la saggistica sono tra i suoi principali interessi culturali.

Adolescència

Automàticament, empesos per la inèrcia
o pel simple desig de canviar de vida,
escollíem llavors, uns quants només, els claustres
de la Universitat, mítica fortalesa
reservada al diner -o a l'heroic sacrifici.
Hi entràvem somnolents encara, amb un ingenu
fervor de batxillers, disposats a deixar-nos
menar per Sant Tomàs. Però els dubtes saltaven en els nostres setze anys fluentment i sempre
corrien a l'encalç d'impossibles respostes.
Així ens vam desvetllar, qui corrents qui no gaire,
una tardor esplendent.
Els murs no recordaven

Intermezzo

Cal, també, que el meu cant no neixi sempre en ira,
que en un de tants moments s'aturi a la pujada,
com aquell qui, volent trucar a l'última porta,
pren alè...
Ara em plau de sortir a la finestra
i acostar el meu esguard a la ciutat, que em nua
més eficaç potser que sense aquestes pauses
al combat durador. Perquè no sóc cap àngel,
perquè no em vull heroi sinó un home, m'agrada,
sense reserves, no deixar d'assumir res:
la joia i el dolor, i les petites coses
del goig quotidià com la taula o el llibre.

(1965)

«Aombrada de tenebres»

I
Si sobretot odio unes paraules,
si alguns mots em penetren com a fina
traïció, de sobte, inesperada
resposta, si avorreixo la persona
llavors, per un instant, i penso amb ira
solament en els punys, perquè endevino
diàlegs eixorcs, és quan els meus altres,
estroncant-se el badall rere un silenci,
mouen el cap i em diuen:
«És inútil.
No hi ha res a fer. Ha estat sempre així.»
I, a fora, el temps s'escola sense treva.

Versione :

Pregària pel Vietnam

Repetim el teu nom -Vietnam, Vietnam, Vietnam-,
com en un desesper, impotent, salta el clam.
Que buits sonen els mots, poble heroic, poble màrtir,
res que no sigui el crit, res per a consolar-t'hi,
res que no sigui el puny encalçant l'estranger
a qualsevol indret on el trobem també.
No oblidem el teu nom -Vietnam, Vietnam, Vietnam-,
perquè tothom pateix una mateixa fam.
No són pas ideals abstractes, evangèlics,
colpint els nostres cors de bondat prou modèlics,
sinó una certitud de vergonya total

Notícies de l'estranger

«...saber que os busco en medio de la noche,
la noche, este silencio,
en medio de la noche y la esperanza.»

Versione :

La nostra humanitat

Quan ja no ho deixem tot a càrrec dels polítics
i els hàgim despullat de tots els halos mítics,
quan afirmem de cert que els homes som iguals
i no digui ningú que l'axioma és fals,
quan resolguem els plets al voltant d'una taula
i rebutjant els punys admetem la paraula,
quan s'uneixi tothom si és un foll el qui mana
i el tanquem resoluts en menys d'una setmana,
quan de debò la gent estimi el seu veí,
sia negre o xinès, esquimal o algerí,
aleshores haurem aconseguit la gràcia
de plena humanitat i vera democràcia.

Versione :

Invocació

Oh, malmesa Hispània
la del bell nom, rosa
de menudes pàtries!
Com podem encara
tolerar que embrutin
el teu nom els bàrbars?

(1984)

Pages