c

El turisme va arribar a les Balears, sobretot a Mallorca, a principis del segle XX. El 1905 es va crear a l'illa més gran el Foment del Turisme, entitat privada dedicada a donar a conèixer l'illa a fora i atreure els visitants. Però el desenvolupament d'aquesta activitat comercial no prengué força de veres fins als anys 60, quan va començar la urbanització intensa, i descontrolada, del litoral de Mallorca i d'Eivissa, amb l'objectiu de fer hotels de totes les categories i xalets i apartaments, per poder hostatjar la creixent quantitat de turistes que any rere any venien a les illes de tot Europa i de Nord-Amèrica. Entre els anys 60 i 90 la construcció va créixer a les dues illes de manera desmesurada, així com el nombre d'habitants, que es va duplicar, per la nombrosa immigració des de les regions del sud de la Península Ibèrica. Avui, les Balears, que sempre havien estat un país pobre d'emigració, tenen en conjunt un nivell de renda molt alt, a canvi, però, d'haver destruït en bona part el seu patrimoni natural, un fenomen internacionalment conegut com a "balearització". Només Menorca i Formentera (a part de Cabrera, pràcticament deshabitada), se n'han salvat, encara que estan contínuament sota pressió dels especuladors.

A la imatge veiem la cala de Sant Vicent, al nord-est d'Eivissa, amb una murada d'hotels a devora la mar, com és normal a la majoria de platges de Mallorca i la mateixa Eivissa. L'aigua, això sí, és neta i transparent, i convida al bany, cosa que fan cada any molts de milions de persones a l'estiu a la costa balear.