Surella
Cum’è tè sò di quelle
Chì ne vanu à l’attrachju
Ad abraccià le stelle
Puru à celu spachju ;
À l’ora chì mi smachju
Per piglià le chjappelle
Di primure ribelle
È stampà l’armunia
In l’anima una cria
Di silenzi sulleni,
Cù a notte annannata
Da li venti sereni
Surella mea amata.