State à sente
State à sente e recitazione di dui stratti di una manisfestazione di puesia - "dos poetes i un cantautor il primavera folk" è pigliate cunniscenza di un periudu cù l’aiutu di i scritti è di a puisia di Jacint Verdaguer
Ducumentu
I giardini di Salumone è u Canticu di i Cantichi
In Corsu
Avvieti vi
Avvieti vi versu u piriudu di i gran viaghjadori chì sò ghjunti à nantu à l’isula. Tutti ani lacatu tistimonii. Cuminceti incù una littura curta in lingua corsa di un riassuntu di l’opara di Jules Verne è di George Sand..
Avviate vi
Avviate vi versu u periudu di i gran viaghjatori chì sò ghjunti nantu à l’isula. Tutti ani lacatu tistimonii. Cuminciate cù una lettura corta in lingua corsa di un riassuntu di l’opera di Jules Verne è di George Sand.
Ducumentu
Jules Verne à e Baleare
Clovis Dardentor
Teatru
E fisce PDF, e pudete fighjà quì sottu. Cù a figuretta quassù in cima di u ducumentu à dritta, puderete apre issu PDF in un’altra pagina. Cusì si pò vede nantu à u scraniu sanu.
In fondu di a pagina, una leia vi permette di telecaricà isse fisce PDF.
Extraits de ''Clovis Dardentor'' - Chapitre VI
Els nombrosos incidents d’aquesta història se succeeixen ara per la ciutat de Palma
Si hi ha una contrada que es deixa conèixer a fons sense haver-hi estat mai, és l’extraordinari arxipèlag de les Balears. Sens dubte és del tot justificada l’atracció que té sobre els turistes, que no es penedirien d’haver passat d’una illa a l’altra per molt que les ones blaves de la Mediterrània haguessin estat blanques de còlera. Després de Mallorca, Menorca; després de Menorca, l’illot feréstec que és Cabrera, l’illot de les cabres.
Jules Verne
Jules Verne (Nantes 1828 - Amiens 1905) es considera el pare de la ciència-ficció moderna, tot i que només quatre de les seves obres se situen en el futur. Influït pels progressos de la ciència i la tècnica del moment, va concebre el projecte de crear la literatura de l’edat científica i va abocar tots aquests coneixements en relats èpics que enalteixen el geni i la fortalesa de l’home que lluita per dominar i transformar la natura.
Ducumentu
Lelia o la vie de George Sand
Un ingernu in Maiorca
Lighjiti
Lighjiti à la lestra i sforza fatti dapo’ u 12imu seculu pà mantena a lingua di u populu, a so cultura è stituziunalizà u catalanu.