LLUÍS SALVADOR, ARXIDUC D’ÀUSTRIA HABSBURG-LORENA I BORBÓ

(Nat a Florència el 04-08-1847 – Mort a Brandeis el 12-10-1915)

Els orígens

Fill de Leopold d’Habsburg-Lorena, príncep imperial d’Àustria, que va abdicar el 1859 en favor del fill Ferran IV.

Lluís Salvador no s’adiu gens a allò que hom s’imagina d’un membre de la Casa d’Habsburg. Les passions i els centres d’interès que el movien eren, si més no, sorprenents per a un membre de l’alta noblesa: les ciències naturals i l’art de la navegació.

Desentès de qualsevol obligació política després de la dimissió de son pare en favor del germà i de l’annexió de la Toscana austríaca pel Piemont-Sardenya, es va poder consagrar completament a les activitats de recerca i a les seves passions.

Després d’haver començat de molt jove a viatjar i a posar per escrit les seves impressions de viatge, va arribar per primera vegada a les Balears el 1867, quan tot just tenia vint anys. Seduït i subjugat per l’arxipèlag de les Balears, es va instal·lar de 1872 a 1913 a la possessió de Son Marroig, prop de Deià, la primera adquisició que va fer a l’illa, on va escriure la seva obra més important: Die Balearen. El seu iot, el Nixe, amb el qual feia comptes explorar tota la Mediterrània estava ancorat més avall, al costat dels penya-segats turmentats de la Foradada.

Parlant de l’arxiduc, l’escriptor mallorquí Lluís Ripoll diu: «l’arxiduc estava envoltat d’una cort bigarrada, composta d’homes i de dones, de cans i de moixos, de lloros, de moneies i de molts d’altres animals. Hom creuria en presència de l’arca de Noè.»

El primer «vert»

L’arxiduc va treballar molt per la conservació del medi natural de l’illa.

No deixava tomar cap arbre dins les seves terres, ni matar cap animal. Els habitants de l’illa en varen saber treure profit ben prest. Tan aviat com en veien l’ocasió, feien córrer la brama que tenien la intenció de treure la garriga. Pel desig de salvaguardar-la, l’arxiduc adquiria tot d’una la terra en qüestió sense ni mercadejar-ne el preu.

Entre les seves possessions, les més representatives varen ser: Miramar, Son Galceran, Son Marroig, Son Moragues, Son Ferrandell, Son Gual, Son Gallard, sa Font Figuera, sa Pedrissa i Can Costa. Va dur a terme grans obres de restauració a Miramar, va engrandir Son Marroig, va fer construir les cases de s’Estaca i finalment va fer bastir més de quaranta miradors i tres capelles, tot comunicat per una xarxa de camins, que avui es denominen el «camí de l’Arxiduc».

Lluís Salvador es va aclimatar ben aviat a l’estil de vida insular. Vestit quasi sempre amb roba aldana de pagès, dominava perfectament la llengua de Mallorca, tant oralment com per escrit, i va tenir un paper molt destacat en el redescobriment i la revaloració de l’obra del pensador català més important de la seva època, Ramon Llull, (1235-1316).

Catalina Homar

Des del 1872, arran de la compra de la possessió de Miramar, Lluís Salvador va conèixer Catalina Homar, nadiua de Valldemossa i filla d’un ebenista. Varen viure plegats i la jove es va adaptar sorprenentment aviat a les noves funcions: va aprendre el francès, l’italià i l’alemany, i va acompanyar ben prest l’arxiduc en les expedicions. Aquestes els varen menar, entre altres llocs, a les illes Jòniques, a Constantinoble, a Palestina, a Egipte i al llarg de la costa africana.

A l’estil de Jules Verne

Lluís Salvador va fer una volta al món un poc involuntària, en cinc mesos. Per fer una visita a l’exposició Universal de Melbourne va passar pel canal de Suez, Ceilan, l’oceà Índic, Austràlia, l’oceà Pacífic, el continent Nord-americà, Nova York, Liverpool i va retornar a Mallorca. Les circumstàncies d’aquest periple, com també el relat que en va editar el mateix any 1881, fan pensar en l’obra que Jules Verne havia escrit el 1873, La volta al món en 80 dies.

Els dos homes es varen conèixer dos anys més tard i el novel·lista va fer una crítica molt elogiosa de la descripció de les Balears escrita per la ploma del noble aventurer.

La gran monografia sobre les Balears

Les Balears il·lustrades i comentades (Die Balearen in Wort und Bild geschildert) és una obra en set volums, editada per l’editorial Brockhaus de Leipzig entre 1869 i 1891. Avui dia, encara proporciona una mina d’informacions sobre la història, la cultura i les tradicions populars d’aquest arxipèlag. L’obra més important de l’arxiduc ens descobreix un observador brillant i sensible, sense perjudicis i alhora cultivat. Les il·lustracions, nombroses, expressives i detallades, es basen en esbossos. Com que dominava perfectament la llengua, va poder beure directament del gresol de la tradició oral insular.

Herència d’un home que preserva el patrimoni

Un dels mèrits de l’arxiduc, i no dels més petits, va ser que el reconeguessin com un dels primers promotors del turisme a les illes Balears, una activitat que cap a la darreria del segle XIX estava en beceroles.

Durant els darrers anys de vida va fer construir a la vora del camí que va a Deià una Posada. És un alberg que acull qualsevol viatger durant tres nits. La fauna i la flora intacta de les seves possessions, situades al llarg de la costa salvatge i romàntica de Nord-oest de Mallorca, varen tenir una força d’atracció irresistible per als amants de la natura i, encara avui dia, es poden seguir les petjades d’aquest «rei de Mallorca» al llarg dels camins de les excursions a la serra de Tramuntana....