De la muntanya de la lluna
silenciosos baixen los Àngels
amb xals que vesteixen la misèria,
van a colorar les amargues ginquetes còdols
del mercat de Santo Domingo.
Àngels petits
però grans fins a les estrelles,
pedres de llum
on s’emmiralla la indiferència dels
homes.
Encenen ciris
preguen al llur Déu
i munten a la Piràmide del Sol
a collir núvols d’esperança,
però els vents que mai dormen
los bufen lluny.
Tenen als ulls, somnis de terres
on sembrar la vida,
on la mort
no té sempre l’última paraula.