In carrughju toiu
c’era una volta
Ogni ghjornu
à pian’ di tarra
à passi longhi è ben tirati
tù
fali
Ogni sera
à pian’di celu
à passi corti è mal calzati
eiu
collu
Simu vicini
E puru
stemu luntani
L’ombra, asconde tanti periculi ?
Fermati un ghjornu , un’ora
una stonda
stà à sente :
filetta d’altrò mi vogliu
arradicà
quì
Ascolta :
E vistighe parlanu à chì vole sente
Passatu l’ombra
a porta sempre aparta
pare in aspettu di furesteri
...Te mira ojo a ojo Te
pide no sé qué Te mata
(CARLOS EDMUNDO DE ORY)
Que floreixi la rosa del poema!
Que floreixi la rosa
i a la llengua, plena de foc, lluquin l’espina,
el silenci, la vida, les paraules!
Guaita com et miren de fit a fit,
amb els ulls clivellats per la boira,
tèrboles com gossos famolencs.
Guaita-les, són elles: les paraules.
Venen soles o en bandades, lleugeres,
filles d’un bategar d’ales esteses, de sons,
olors, colors i eixams d’imatges nòmades.
Je suis un ruminant
Je broute des mots.
GUILLEVIC
Dic mar
i dic desert.
Dic tinta
i veig la mort.
Dic silenci
i tot em parla.
Enlloc, Proa, Barcelona, 2007. Prix « Carles Riba » 2006.
Inédit en français
A la boca li creixen tots els pous.
Encalça una llengua en l’altra llengua
avara d’una set més alta i pura.
Es diu Enlloc per tot aquell damnat
que en closa i negra nit gosa mirar-la.
Fa mal als ulls i no coneix mesura.
Un foc, un vent, un sangtraït al temps:
com més s’allunya, més a dins et crema.
Sota la teva follia infinita
el meu riu d’abelles.
Sota la teva llengua resseca
el meu bolquer de silenci.
Sota la teva església buida
el meu minaret de luxúria.
Sota la teva turbamulta encesa
el meu canelobre d’or.
Sota la teva mort enzelada
el meu llapis de colors.
Sota la teva taula de misèria
el meu ullal d’ivori.
Sobre la teva anemone inmortal
el meu amor bituminós…
Del fons de l’ànima
XV
Guaita el temps
–vell senyor de falconeria–
com recull i atresora la carnassa
amb què ha de alimentar els jorns
que la mort preserva i fixa,
amb quina força llança al cel l’objecte
màgic de l’amor.
Com la palpitació de la causa primera.
En la nuesa de tot allò que no té nom.
Sempre el mateix gest : ell posseir,
Tu ésser posseït.
Dece anni dopu, eccu lu dinù cun noi, à barattà amicizia è puemi. È prugetti, omancu per dece anni torna…
A Jean-Luc Wauthier
Tu crées le Web
car le bon Dieu
te crée incessamment
le temps survole le Web
enfourche le long jour
de ta solitude
en bas sur le Web
tranche le sexe de Kronos
pour te sentir éternel
messe sur le Web
pour une intention de l’hostie tombée
des lèvres languissantes
Dece anni dopu, eccu lu dinù cun noi, à barattà amicizia è puemi. È prugetti, omancu per dece anni torna…
Dece anni dopu, eccu lu dinù cun noi, à barattà amicizia è puemi. È prugetti, omancu per dece anni torna…
J’ignore d’où souffle
la tramontane
de gauche ou de droite
pour me vibrer aux oreilles
… the answer my friend
is blowin’ in the wind…
pose la tête sur mon épaule
écoute la musique de l’été
les oiseaux sont proches
ils nichent autour du clocher
de Lodève
et volètent à l’entour
en bas le cœur frappe les heures
songeant à l’impossible
