TURCHINU MAIO 2011

Un puema di Rosa Alice BRANCO

O que fizeste dos teus talentos?

Sarà l’azzione cumuna da parechji anni, sarà a custruzzione di i prugrami à vene, sarà l’amicizia, o tuttu à tempu…

Sarà l’azzione cumuna da parechji anni, sarà a custruzzione di i prugrami à vene, sarà l’amicizia, o tuttu à tempu…

Passos sem memoria

Tù, l’avia sunniata ..
Eccu la
A cità chè tù credia di cunnosce
U Talente .... u geniu ... a grazia...

Ochji chiosiaperti a vidia tù
A cita induve un nascisti

Torre ritagliate da a mimoria
Granitula –storia
Senza Minotoru ne
Nisun filu d’Ariana

Da i Camini di terra cotta
Sfilanu e serre spaperse
Orizonte di e to strade

Focu è fiara

Da l’orizonte luntanu
Un focu face lume
Face lume

Da la muntagna luntana
Un lume face focu
Face focu

Da la terra luntana
L’orizonte face fiara
Face fiara

Da li celi luntani
A fiara face fiatu
Face fiatu

Da li fiati luntani
U ricordu face vita
Face vita

Da le vite luntane
U mughju face chjama
Face chjama

Da le chjame luntane
A voce face core
Face core

Da li cori luntani
U sangue face chjerchju
Face chjerchju

In carrughju toiu

c’era una volta

Ogni ghjornu
à pian’ di tarra
à passi longhi è ben tirati
tù
fali

Ogni sera
à pian’di celu
à passi corti è mal calzati
eiu
collu

Simu vicini
E puru
stemu luntani

L’ombra, asconde tanti periculi ?

Fermati un ghjornu , un’ora
una stonda
stà à sente :
filetta d’altrò mi vogliu
arradicà
quì

Ascolta :

E vistighe parlanu à chì vole sente

Passatu l’ombra
a porta sempre aparta
pare in aspettu di furesteri

...Te mira ojo a ojo Te
pide no sé qué Te mata
(CARLOS EDMUNDO DE ORY)

Que floreixi la rosa del poema!
Que floreixi la rosa
i a la llengua, plena de foc, lluquin l’espina,
el silenci, la vida, les paraules!

Guaita com et miren de fit a fit,
amb els ulls clivellats per la boira,
tèrboles com gossos famolencs.
Guaita-les, són elles: les paraules.
Venen soles o en bandades, lleugeres,
filles d’un bategar d’ales esteses, de sons,
olors, colors i eixams d’imatges nòmades.

Je suis un ruminant
Je broute des mots.
GUILLEVIC

Dic mar
i dic desert.

Dic tinta
i veig la mort.

Dic silenci
i tot em parla.

Enlloc, Proa, Barcelona, 2007. Prix « Carles Riba » 2006.
Inédit en français

A la boca li creixen tots els pous.

Encalça una llengua en l’altra llengua
avara d’una set més alta i pura.

Es diu Enlloc per tot aquell damnat
que en closa i negra nit gosa mirar-la.

Fa mal als ulls i no coneix mesura.

Un foc, un vent, un sangtraït al temps:
com més s’allunya, més a dins et crema.