Moriu de pensament cada matí i no tendreu pus mai més por de morir.
HAGAKINE
El mar enfora, com un suplici pla.
Has escrit aquesta frase aixuixí
i no tens temps d’escoltar-la
créixer i bategar, ni de saber el gust de sa energia
de contacte, de son dibuix exacte.
Pèlion, el teler per filar tos dolors
pot esser eixa computacional ciència que domines.
No em teoritzaves sobre conjunts difusos
amb els algorismes més humans que matemàtica explora?
No m’enlluernaves amb prodigis de màquines intel·ligents
fetes per dits pitecantròpics?
I, mentrestant, només et deleixes
escorrent-te davant el sagetat Sebastià
de Guido Renni, fent de mariot
de tan casat dins la nit provinciana
o tudant-te entre el visc de les petites vanitats
de saló.
No et passàs mai pel cap, Pèlion, que aquesta lletra
és de consell o de retret.
Només qualque cosa bella i noble
com quan t’he vist cap al tard
al belvedere d’or escrivint potser
El mar enfora, com un suplici pla
m’ha fet pensar-te, coral amic, amb molt d’afecte.
(Signari, Telloc, 1984-1994)