Un temps els homes es lligaven a llur terra
I els seus passos nodridors binaven l'horitzó
Llurs mans audaces empedraven somnis
I els ulls en petits munts adornaven l'aire
Sant Martí!
Aleshores les veus ressonaven
Clamors del vent, sospirs amargs
Laments!
Vou-veri-vou per a l'infant, refilada d'ocells
Paghjelle!
Cel acaronat per a dos cors que s'ajunten
I vénga serenates!
Versos secrets
Glòria a l'Altíssim!
Exèquies dignes de la despulla humana

CANT!

Cant ple, apatriat,
esclat ardent, alè de l'orbe

Oh Pare, oh Joan-Baptiste, Oh ziu Pilà,
Oh Maria, oh Cesc, oh Joan Sant
Què us farà posar als llavis l'esperit d'aquesta terra?
Què feis, vosaltres de repòs etern
i vosaltres, partits matiners d'aquest món,
què feis, en aquests aplecs nostres de floració?

No, callau, no digueu res!
Cantau! Cantau!