Sota una bianca tela de ganxet
d'ametlles florides
hi ha quatre pedres
a senyal d'una vida.
Però jo avui dedico a tu
a tu
que duus un somriure sec
com el vent del desert
a tu, que ets als cabells
blanc de fadiga
que duus ciment a les ungles
i els patiments, escrits a la pell.
Visca, visca la pala
el pic, el nivell
visca la llenga, el guixer, la paleta !
Amb ganxos, cotes i maces
mut, mut te'n vas a treballar
per poder algú declarar:
"Visca la fabrica i la civilització !"
I tu?
Tu que sues per això
que seques en la pols
la teva joventut
que ensenyes en el rostre tant patiment
que sembles el retrat del dolor
tu, que treballes, mut, mut,
tu ets sol, sol paleta.
Però jo canto per tu avui
antic pare de fills no teus
en aquesta terra on tot és antic
el treball, l'odi, el dolor,
la lleial amistat per a l'amic.
A tu que a les dotze en punt
t'atures
precís com un gira-sol
i potser xop de suor
amb les mans a les galtes, somniant
cansat-mort, et poses a reposar.
Te'n vas així de la cabanya
i un palau et poses a edificar
però a l'hora baixa, com cada matí,
ets propietari, només, d'una llauna
plena a meitat d'aliment
condimentada amb poc oli d'oliva.
I si pels diari tenen ganes d'enganyar-te
les poques coses bones que duus al cap
les escoltes com cants d'òlibes
i com que puix, no els pots entendre
en fas gorres de paper.
Però potser que tu ens odiïs
perquè t'enverinem
de falses promeses
i perquè a molts com jo
ens fa par embrutar-nos
sense temps per pensar
que, si no t'aguanta la bastida
com un tel et poses a volar
i per r ecordar una vida
queden quatre pedres
i una bianca tela de ganxet
d'ametlles florides.