6000 a.C. Comença el neolític antic. La gent viu en grutes naturals. Se parla de cultura de la Gruta Verda pels instruments de sílice i oxidana que s'hi han trobat. 
4500 a.C. Comença el neolític mitjà. La gent viu encara en grutes naturals, però també en espais oberts. Cultura de Bonu Ighinu. 
3500 a.C. Comença el neolític recent. La gent viu en grutes naturals i en espais oberts. Cultura d'Ocier o Sant Miquel pels retrobaments de ceràmiques treballades a cru. Comencen a construir domus de janas i menhirs. 
700 a.C. Comença l'eneolític. Cultura Abealzu-Filigosa. 
2500 a.C. Comença l'eneolític evolut. Cultura de Mont Clar. La gent viu en vilatges, construeix estàtues i treballa la ceràmica sempre millor. 
2000 a.C. Comença l'eneolític final. Cultura del vas a campana. 
1800 a.C. Comença l'edat del bronze antic. Cultura de Bonnanaro. S'han trobat ceràmiques amb nanses, protonurags, tombes dels gegants. 
1600 a.C. Comença l'edat del bronze mitjà. Entrem en la civilització nuràgica. 
1300 a.C. Comença l'edat del bronze recent. S'han trobat ceràmiques importades, los nurags eren ja vilatges ben articulats 
900 a.C. Comença l'edat del ferro. Los nurags ja són exemples de gran arquitectura. A part de manufactures importades pels fenicis, són d'aquesta època los bronzets representant guerrers. 
545 a.C. Primera expedició militar dels cartaginesos a Sardenya.
509 a.C. Segona expedició militar dels cartaginesos a Sardenya. 
35 a.C. Comença l'edat històrica, les relacions amb els fenício-púnics són intenses, i ja se pot parlar d'organització urbana, amb vilatges murallats i carrers i camins de comunicació entre vilatges. 
264-241 a.C. Primera Guerra Púnica. 
259 a.C. Primera expedició militar dels romans a Sardenya. 
258 a.C. Segona expedició militar dels romans a Sardenya. 
238 a.C. Comença l'etapa romana de Sardenya. 
227 a.C. Sardenya i Còrsega són províncies romanes. 
111 a.C. Los romans guanyen los últims rebels sards. 
19 a.C. Comença l'antiga costum de considerar Sardenya un lloc per l'exili, l'emperador Tiberi desterra a Tharros 4.000 hebreus. 

186-189 L'emperador Marc Aureli exilia molts cristians a Sardenya.
455 Los vàndals arriben a Sardenya.
461-468 És papa Sant Ilari, sard.
477-485 Molts cristians africans arriben exiliats a Sardenya.
496-523 Molts bisbes africans arriben exiliats a Sardenya.
498-514 És papa Sant Simac, sard.
534 Los bizantins guanyen els vàndals i ocupen Sardenya.
642 Primeres temptatives àrabs d'assalt a l'ísola.
815 Ambaixadors sards demanen inútilment ajut contra els moros a l'emperador Ludovic el Piadós.
1015 Los àrabs tempten d'envair Sardenya, los jutges demanen l'ajut de Pisa, de Gènova i de Barcelona.
1095-1270 Comencen les croades.
1146 Los quatre jutges se reuneixen a Bonarcado per a discutir els problemes interns.
1164 Barisó d'Arborea paga els drets de rei de Sardenya a l'emperador Frederic Barbaroja, però, no poguent tornar els diners als genovesos que li's havien prestats, aquells lo tanquen a la presó.
1236 Sàsser se proclama municipi lliure sota la senyoria de Pisa.
1238 Enzo, el fill de l'emperador Frederic Barbaroja, gràcies al matrimoni amb Adelàsia de Torres, és nomenat rei de Sardenya.
1249 Enzo no arribarà mai a governar perquè, participant a les guerres que té el pare, los bolonyesos lo fan presoner.
256 Ve desfet lo jutjat de Càller.
1259 Lo jutjat de Torres ve dividit entre famílies genoveses; Sàsser manté l'influència pisana.
1282 Vespres sicilians. Pere II d'Aragó, volgut dels sicilians, és rei de Sicília.
1284 Los genovesos guanyen els pisans en la batalla de la Meloria. Durant lo mateix any, o poc després, los genovesos tornen a l'Alguer i en fan una rocaforta.
1296 Los pisans governen sobre Gal·lura i Càller
1297 Papa Bonifaci VIII dóna Sardenya i Còrsega a Jaume II d'Aragó.
1323 Los catalans guanyen la guerra contra els pisans per dominar Sardenya.
1354 Després d'uns mesos d'assalts, l'exèrcit del rei Pere el Cerimoniós entra victoriós a l'Alguer.
1374 A part de Càller i l'Alguer, tota Sardenya està en mans de Marià IV.
1404 Mori Leonor d'Arborea, filla de Marià IV, amb el marit Branca Dòria, havia guerrat contra els catalans.
1409 Després d'haver guanyat tots los sards rebels, a Càller mori Martí el jove, rei de Sicília i últim descendent dels primers comtes reis de Barcelona.
1478 Lo marqués d'Oristany, Lleonard Alagon, perd l'última batalla sardo-catalana.
1566 Felip II ordena que se facin torres d'avistament al llarg de les costes sardes.
1582 La populació algueresa ve decimada per una epidemia de pesta.
1598 Felip III Crea les Universitats de Sàsser i Càller.
1652 La pesta fa destrosses de la populació algueresa.
1654 Tropes francese desembarquen a Port del Comte, la milícia algueresa anul·la l'atac.
1697-1699 Últim Parlament Sard.

1700 Mori sense hereus Carles II d'Espanya, exclata la guerra de successió.
1708 Los austriacs ocupen Sardenya.
1714 Onze de setembre, presa de Barcelona. Acaba la guerra de successió, los Àustria son los nous reis sards i los Savoia los nous reis de Sicília.
1717 Los espanyols coquisten Sardenya. Ni austriacs ni piemontesos la volien.
1718 Los Savoia accepten lo canvi amb els Àustria.
1720 Los espanyols deixen Sardenya.
1764 Introducció del italià com a llengua oficial a les universitats sardes.
1789 Revoltes antifeudals en el Logudoro.
1793 Temptatives franceses de conquistar Sardenya.
1799 La família reial arriba a Càller, nova capital del regne després de la proclamació de la República Cisalpina.

1815 Fi de l'època napoleònica, inici de la restauració absolutista i retorn de la casa Savoia a Piemont.
1836-1839 Abolició del feudalisme.
1848 Sardenya demana d'ésser unificada a les altres regions del regne sard.
1868 Revolta de a su connottu a Núoro.
1874 Primera ferrovia Sarda.
1882 La línia maríptima Terranova (Olbia)-Civitavecchia esdevé diaria.
1913 3.000 socis reunits a l'Alguer funden la primera cooperativa de pescadors a Sardenya.
1915-1918 Uns 100.000 sards partecipen a la Guerra Mundial.
1926 Grazia Deledda guanya lo premi nobel per la literatura. Suspesa la publicació de La Nuova Sardegna.
1927 Neix la província de Núoro.
1940-1945 Segona guerra mundial.
1946 Institució de l'Ens Rejonal per la lluita antianofèlica a Sardenya (ERLAAS).
1947 Se torna a publicar La Nuova Sardegna.
1949 Institució de l'ETFAS.
1950 Creació de la "Cassa per il Mezzogiorno".
1962 Comença el pla per la reinaxença sarda, Lei 588.
1969 Un comissió parlamentar italiana comença una enquesta sobre el bandolerisme a Sardenya.
1972 Agermanament de l'Alguer amb Tarragona.
1974 Nou finançament pel pla per la reinaxença sarda. Neix la província d'Oristany.
1989 Cau lo mur de Berlín.