L'umbra d'un diu

L'umbra d'un diu passeggia den' de mì,
un temp che vègn daj oss, dal vìv, di ann,
aria de la memoria, del duman...
Mì vurarìss parlàgh, sentìl den' mì,
scultà la sua sapiensa, e, deslassâ,
savè che sun de lü e chi sun mì.
Ma l'umbra va e la turna, e sun luntan,
e senti dumâ l'aria di penser
ch'j porta el võj e dré vègnen i ser.
Oh diu, che te sté scund, sensa pietâ,
ti cerca i can e sculta se sun mì,
che l'òm urmai l'è mort, el s'è scurdâ.