Dormisquejar amorós
diu-me tu per què
quan et crido em defugis
i després, penedida,
de defugir-me em cerques?
Tic tac ai del cor esmaperdut...
perquè tu papallona fascinadora
si t'enredo t'escapes
per deixar-te bellugar encara
com l'illa pels bragos d'espuma de mar?
(... nosaltres fantasmes de carn viva
com desmemoriats
vailets atiats
per vaguetats de jocs primaverals
ens creiem arrapats
a jou de contesa de caricies
a doble nus insoluble
potser sabent d'ésser poltres
de foc a brida soltada...)
Calfred sord d'ossos
amulet del cor sempre fugisser
naufragat en pantà de suor
només al pintar-la a l'hora embruixada
amb la plana de paraules entranyables
la teva baca que és vistò de quimera
em dona rumb al rovell de la sang
en campanes d'orelles eixordades
endins febres de nits sense matinada.
Dormisquejar amorós
si t'abrago em defugis
si t'allibero és més batalla
abans de deixar-te escapar
del prat florit de pecat
amb el vent vagabund de desig...
I més no sé més no sé de debò
si empresonar amor
és com albardar el vent
amb cordills de jonc
o encadenar l'aigua del riu
amb les urpes de foc.