Maó és capital de Menorca des de la dominació dels anglesos, en el segle XVIII. D'aquesta època ha quedat una sèrie de traces que la fa diferent de la resta de pobles i ciutats de les Balears, com alguns elements arquitectònics, les finestres de guillotina, el traçat dels carrers, les portes de les cases i els colors de les façanes i les teules...

Els menorquins guarden un bon record de la denominació britànica, i així hi ha un monument dedicat al governador Richard Kane, que segons conta la història es va interessar molt per la ciutat. La dominació anglesa també va deixar traces en el parlar menorquí, en què encara queden algunes paraules (com bòtil 'botella', mèrvels 'bolles de jugar els infants', xoc 'guix per a escriure a la pissarra') d'origen anglès.

El port de Maó és un dels més segurs i amples de la Mediterrània, i en l'època de la navegació a vela va ser motiu de disputes entre països. Segons el cançoner popular,

Té Maó tres coses bones
que cap altra ciutat té:
molt bon port, hermoses dones
i al fi s'Arca de Noé.

El darrer vers es refereix a la col^.lecció d'Història Natural que es conserva a l'Ateneu, la institució cultural de més prestigi de l'illa, fundada el 1905.