Personages

un home
una dona
un capatàs, un cambrer, un metge

L'escena està buida, sols unes llums que subratllen la presència d'espais diferents. Per contra, són molt forts els sorolls, de cadena de muntatge; eixordadors sorolls mecànics confusos amb veus humanes impossible d'entendre. un home, petit Charlot de Temps moderns, treballa, frenètic, a una màquina que no hi és. Així durant uns minuts. Després, una veu de Volcà crida un nom indistint. Fins que arriba el silenci, llavors queda clar que la veu vol parlar amb un home.

Veu d'un capatàs: Ep, tu! Sí, tu. Vine amunt. Deixa de pencar. Ja no hauràs de treballar, ara.

un home, dubtós, va cap a la zona fosca de l'escena. Finalment, quan hi arriba, un con de llum il.lumina una cadira.

Veu d'un capatàs: Fa molt que treballes amb nos?
un home: Un any, gairebé.
Veu d'un capatàs: I et trobes bé?
un home: De puta mare.
Veu d'un capatàs: Seu-te!

un home no s'asseu, perquè ha sentit soroll de passes, perquè entra un capatàs, el qual, enèrgic, s'apodera de l'única cadira.

un capatàs: Per què no t'asseus?
un home: No, gràcies.
un capatàs: Vols fumar?
un home: No, gràcies.
un capatàs: Posa't a gust!
un home: Sí, gràcies.
un capatàs: Doncs, ja fa un any que penques per aquí.
un home: Onze mesos i dues setmanes.
un capatàs: Molt bé, ho felicito. I t'agrada, aquest treball?
un home: Sí, i tant!
un capatàs: No ho trobes un gra massa repetitiu?
un home: No, tot el contrari.
un capatàs: Un com tu, jove, que té estudis, hauria de pensar en algo millor, en la vida, dic jo.
un home: A mi m'agrada, aquesta feina. M'agrada molt, de debò.
un capatàs: Si et fa content! Què cobres?
un home: Depèn de quantes hores extraordinàries faig en un mes.
un capatàs: Diem unes cent cinquanta, cent seixanta mil pesetones mensuals?
un home: Sí, cent setanta mil, el mes passat.
un capatàs: Aquí està, ho deia, jo, massa!
un home: Però, vareu ser vós a demanar-me que fes extraordinàries!
un capatàs: Ja ho sé, ja ho sé que he estat jo.
un home: I vós mateix vareu reconèixer que mai em quedo parat, que valc més del que cobro.
un capatàs: Ja ho sé, m'ho sé molt bé el que jo dic!
un home: Perdoneu.
un capatàs: Quants fills tens?
un home: Cap.
un capatàs: No estàs casat?
un home: Sí que ho sóc.
un capatàs: Què fa la teva dona?
un home: Estudia d'arquitecta.
un capatàs: Ho veus, amb un arquitecte per casa, quins problemes podries tenir mai! N'estic content. Molt content, de debò. (Agafa un cigar des de la butxaca i s'ho encén:) En voldries un?
un home: No fumo.
un capatàs: Apa, agafa'l, mai se sap, a la vida. (Li ofereix un cigar:) Molt bé, si no et convé fumar-lo ara, sempre pots fumar-lo després.
un home: Mercès.
un capatàs: A mi també m'hauria agradat estudiar, saps? Però em vaig casar molt jove, després vingueren els fills. Pensa que ma muller té tercer de primària, només. També jo, en realitat, però, per a un home és diferent. Un home viu fora de casa, aprèn treballant, pel carrer. Una dona, al revés, des de casa estant, si no ha estudiat al cole, on pot aprendre les coses? Dic jo. Mons fills, per sort, tots a la universitat. Tots. I en tinc tres, tres universitaris.
un home: És molt important, la universitat.
un capatàs: És a dir que t'has casat amb un arquitecte, o arquitecta? He estudiat molt poc jo, ja t'ho he dit, no hi entenc res, de literatura.
un home: Jo tampoc.
un capatàs: D'acord. I quant cobra, la teva esposa? Un munt de diners, dic jo.
un home: Res, no guanya res, de moment només són despeses. Està matriculada al tercer curs i li queda pendent un examen de segon.
un capatàs: De totes formes, sempre arquitecte serà, i tard o d'hora, veuràs el dineral que us arribarà, i llavors... (Fa una ganyota adolorida.)
un home: Llavors què?
un capatàs: Disculpa, no em facis cas. És l'edat. Sense que pugui controlar-lo o preveuere'l, m'agafen uns atacs, aquí, al costat esquerra. El metge em va donar unes píndoles, la veritat, però, és que ni Déu sap què tingui de debò. Ara ja no m'hi fixo, serà l'edat, dic jo. De què parlàvem?
un home: No ho sé, de ma dona que estudia d'arquitecta, potser.
un capatàs: Dis, és bella ta muller?
un home: Sí.
un capatàs: I te l'estimes?
un home: Sí!
un capatàs: Tens totes les fortunes, ets jove, instruït, una bella esposa que estimes, però llavors...
un home: Llavors què?
un capatàs: Llavors no entenc per què t'entossudeixes per ser un simple obrer. Has estudiat, tens una carrera feta, aviat ta muller guanyarà la mar de peles. Que no t'ho imagines? "Senyora arquitecte, o arquitecta, molt de gust" i ella, "bon dia senyor enginyer, li presento mon marit". I aquell, l'enginyer, "hola!" i tu, "hola!", i aquell, "què sou vós, advocat, metge, professor com a poc", i tu, "no, obrer a la cadena". No m'ho puc creure, no m'ho puc creure.
un home: Però per què, no? A mi m'agrada la feina que faig. Em fa sentir viu, m'agrada el contacte amb la maquinària, amb les coses.
un capatàs: Tu em prens el pèl.
un home: Que no.
un capatàs: Des de quan estàs aquí?
un home: Un any, casibé.
un capatàs: Tens fills?
un home: No tinc fills, encara.
un capatàs: Per què en voldràs, veritat?
un home: Sí, segur que en voldré.
un capatàs: Molt bé, i no esperis els quaranta anys, per fer neixer el primer, fes-me cas. Comença ara, ara que encara ets jove.
un home: D'acord.
un capatàs: Jo en tinc tres, i també dos nets, ja. Però, potser que ta muller no en vulgui, els arquitectes, se sap, són dones una mica estranyes, dic jo.
un home: No ho entenc.
un capatàs: Quina hora és?
un home: Les onze.
un capatàs: Molt bé. Passa al meu despatx i digui-li a la secretària que t'aboni el taló.
un home: No ho entenc.
un capatàs: Passa al meu despatx i fes-te liquidar. Et paguem com si haguessis treballat tot el mes sencer. Deu dies més, quasi.
un home: Però per què?
un capatàs: Estàs despedit, que no ho entens?
un home: No, no és ver! És una broma, digui'm que es tracta d'una broma.
un capatàs: No hi guanyaràs res, cridant; quedes despedit, a algú havia de tocar, i tu estàs aquí de fa poc, no tens família, tard o d'hora te n'hauries anat per ser un profe de qui ho sap què, per tal que, millor tu que un pare dei família, dic jo.
un home: No podeu fer-me això.
un capatàs: Sí que podem.
un home: Necessito aquesta feina.
un capatàs: Tots necessitem alguna cosa que altra, però no és aquest el punt.
un home: Quin és el punt?
un capatàs: Que a algú havia de tocar.
un home: I a tocat a mi.
un capatàs: Sí, a tu.
un home: Perquè sóc jove, no tinc fills, sóc instruït.
un capatàs: Això mateix. M'alegro que ho entenguis. I no t'hi amoïnis massa, intel.ligent com ets, veuràs que ho trobes haviat, un altre ofici.
un home: Gràcies.

un capatàs s'aixeca i desapareix en la zona fosca, el mateix soroll del principi omple el silenci, un home pega un crit dolgut, altre cop silenci. un home desapareix per tornar a aparèixer vestit amb una americana, s'asseu a la cadira amb el cap entre les mans. Després d'uns minuts un cambrer se li acosta per prendre la comanda. En aquell moment parteix una base musical, Pat Metheny, Antonia.

un cambrer: Què li porto?

un home no li contesta, plora. un cambrer se n'adona i se'n va.

un cambrer: Perdoni'm, no m'hi havia fixat.
un home: Gràcies. No, esperi's!

un cambrer torna.

un cambrer: Digui'm?
un home: Porti'm una cosa molt forta.
un cambrer: Brandy, whisky, conyac?
un home: Sí.
un cambrer: Disculpi, brandy, whisky o conyac, què preferiria?
un home: No ho sé, ho sento, faci-ho al seu gust.

un cambrer s'allunya.

un home: Escolti!

un cambrer s'apropa.

un cambrer: Digui.
un home: Porti'm una cervesa.
un cambrer: D'acord.
un home: Gran.
un cambrer: Ara arriba.
un home: No em pregunta per què ploro?
un cambrer: Mai no m'ho permetria.
un home: Ara mateix acaben de despedir-me.
un cambrer: Ho sento.
un home: Avui mateix.
un cambrer: Em sap molt de greu.
un home: A les onze en punt, em crida l'amo.
un cambrer: Ah!
un home: Tu, passa al despatx. Ja pot imaginar-se què em pensava jo: un canvi de sector, un càrrec de major responsabilitat, una pujada de sou. Fixi's, em pensava que m'hagués cridat per a pujar-me el sou, i per contra, m'havia fet cridar per a despedir-me.
un cambrer: Ho sento molt, de debò.
un home: No et preocupis, tinc prou diner per pagar-te cervesa i propina, si fos això el que t'espanta (Es furga a les butxaques i en treu un sobre).
un cambrer: Em criden (Fa com per allunyar-se).
un home: No se'n vagi, miri aquí. (Li dóna un full:) Llegeixi.
un cambrer: Perdoni'm, no voldria ser mal educat, però són coses que no m'han d'interessar.
un home: Hi ha escrit que em posen en mobilitat, que em fan fora.
un cambrer: Ho sento molt, quina marca de cervesa li porto?
un home: La que t'agradi, em conformo amb que sigui gran.

un cambrer desapareix en la zona d'ombra.

un home: De petit tenia grans projectes, volia tornar-me fontaner. Construir envasos, moure els mars i els rius. "Vols estudiar d'enginyer, llavors", em deien, i jo, "no, vull ser fontaner, per a fer córrer l'aigua tuberia endins i enviar-la a tot arreu". "Què graciós", deien les amigues de ma mare, però, ara m'ho sé què pensaven: "què ruc!". Després m'he fet gran, al cole no anava malament, així vaig estudiar, com tothom, fins a la universitat, lleis, o bé polítiques, ja ho vaig oblidar. I no em sentia feliç, volia ser fontaner, per a reeixir a encanalar el mar tuberia endins. I un matí me la vaig trobar davant, no la veia des de l'època de vuitè d'instrucció obligatòria, l'havia deixada una nena pentinada amb trenes i flocs, i ara era tot una dona.

un cambrer arriba amb una safata on hi ha una botella i un got.

un cambrer: Aquí ho té.
un home (Ocupant-se les mans amb el got i la botella): Espera, vull pagar-te ara mateix. No te'n vagis, espera. (És molt empatxat, finalment es posa la botella sota el braç i el got en la mateixa mà, reïx a prendre els diners:) Queda-t'ho tot. (La botella li cau:) Cony!
un cambrer: No es preocupi, ara mateix li en porto una altra.
un home (Agafant la botella): No importa, no s'ha perdut tot, encara en queda, mira (Omple el got d'espuma i beu).

un cambrer desapareix i torna amb una altra botella i un drap, dóna la botella a un home i després s'ajup per a eixugar el terra.

un cambrer: Sisplau.
un home: Volia ser fontaner, de petit, però, ara també m'agradaria ser-ho, i tant.
un cambrer: Molt bé.
un home: També vaig estudiar Lleis, ara ja no em recordo si per ser advocat o bé jutge, però, la veritat és que no m'importava un pepino, em treia els exàmens perquè m'havien dit que ho havia de fer, i jo ho feia, però no era pas feliç. Volia ser fontaner. Finalment vaig trobar-me amb ella, la meva al.lota, la meva dona. "Tu no ets pas feliç", m'ha dit, "t'ho llegeixo en els ulls". En vaig tenir prou amb aquesta frase per a reconèixer-la, per a entendre que era ella, la dona de ma vida.
un cambrer (Posant-se dret): Vet ho aquí, tot arreglat.
un home: Ets feliç, tu?

un cambrer no contesta i s'allunya.

un home: Jo, per contra, ja no ho sé si sóc feliç, aquest matí sí que ho era, fins a les onze, fins a quan no m'han despedit. Era feliç perquè estimo el meu treball, m'agrada soldar tubs, estrènyer daus i caragols, embrutar-me les mans de greix, fusionar metalls diferents. Va ser ma muller a tornar-me al camí perdut, hauria pogut ser un advocat, o bé un jutge, inclús bo, potser, sens dubte honest, però hauria estat un jutge o un advocat infeliç, perquè jo sóc un fontaner, dintre meu, millor, un tubista. Però, ningú no m'entenia, ni els meus pares, ni els meus companys. "No val un tub, aquesta cosa del fontaner", em deien, "dius així perquè no entens un tub", i després reien, contents dels seus jocs de paraules del tub. Després va arribar ella.

De l'altra part de l'escena un con de llum il.lumina una dona, té a les mans un raspall de cabells, es pentinarà cada cop que parlarà.

un home & una dona: No l'has de fer mai el que no t'agradi, ni per motius de façana. Tu vols ser feliç, jo vull ser feliç. Per a ser feliç jo necessito a tu i un treball que m'agradi, no un qualsevol, un que m'agradi de debò, un treball que pugui estimar com m'estimo a tu.
un home: I jo et necessito, per viure, perquè t'estimo, perquè tu m'entens.
un home & una dona: I d'un treball, també. Què volies fer, de petit?
un home: El tubista.

una dona desapareix i torna un cambrer, porta una altra botella.

un cambrer: Per a vostè.
un home: No te'n vagis, espera.
un cambrer: Digui.
un home: T'agrada viatjar? Amb ma muller faig sempre uns viatges magnífics. Hem estat a Túrquia, l'estiu passat. I l'estiu vinent anirem a Sud Amèrica, a Honduras. I llegir, t'agrada llegir? Jo i ma muller llegim un munt, hores i hores. Als dos costats del sofà, ella a una banda i jo a l'altra, ens passem hores així, a llegir, sense parlar. I fer l'amor, t'agrada fer l'amor?

un cambrer pren la botella i fa per allunyar-se.

un home: Espera, vull fer-te un regal.
un cambrer: Ho sento, però no puc acceptar.

un home pren el cigar des de la butxaca de l'americana i el fica a la butxaca d'un cambrer.

un home: Queda-te'l, per favor, o llença-ho, o regala-ho, però quan jo me n'hagi anat. T'ho prego.
un cambrer: Gràcies (Desapareix).
un home (Després d'haver begut): Tornaré a casa a l'hora de sempre i faré com si res. No li diré que m'han fet fora. Sóc un bon actor, jo. De petit, a classe, sempre tenia el paper de protagonista quan fèiem els pasturets. Sí, no li diré res, fingiré durant tot el temps que em calgui per a trobar un altre treball. Un qualsevol. Perquè jo m'estimo ma muller, i no vull que hagi mai de patir. Em diria que ella també deixaria d'estudiar, que es conformaria amb un ofici que altre. I jo no vull, me l'estimo massa. (A un cambrer:) Diu-me que ho faig ben fet a amagar-li la veritat. Ui que és veritat que tu també faries el mateix? No s'adonarà de res. Cada matí m'aixecaré a la mateixa hora i li diré que vaig al treball. I no hi aniré, a treballar, sinó a cercar-lo, un treball nou, un qualsevol.

un cambrer, amb a les mans una safata amb una botella i un got, és il.luminat pel con de llum i, a duo amb una dona, que es raspalla els cabells, canta L'estudiant de Vic.

un cambrer & una dona (Canten):
Una cançó vull cantar,
una cançó nova i linda,
d'un estudiant de Vic
que en festejava una viuda.

Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.

Ella es volia casar,
el seu pare no ho volia,
i l'estudiant se'n va anar
a servir una rectoria.

Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.

Però la viuda el va seguir
a Roma de pelegrina.
Quan es van tornar a trobar,
una basca ja en tenia.

Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.

Nines que veniu al món,
no es fieu de gent de llibres,
tenint-ne quatre raons
a se'n van a cantar missa.

Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.

La cançó acaba, una dona desapareix, un home cantusseja la tornada.

un home (Cantussejant):
Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.

T'agraden les cançons populars? A mi i a ma muller ens agraden quantitat. Sobretot les d'origen medieval. Tenim un munt de discos, a ca nostra. A cada viatge que hem fet, sempre hem recuperat un disc o dos. A les llengües més disperses. Bretó, Gaèlic, Sard, Català. (Cantusseja:)
Una cançó vull cantar
una cançó nova i linda.
un cambrer (Agafant la botella): Li en porto una altra?
un home: No, he begut massa.
un cambrer: Li porto el compte?
un home: No, porta-me'n una altra, és massa aviat perquè torni a casa.
un cambrer: Com vostè mana.
un home: No sé fingir, mai no he sabut fingir. En tindrà prou amb una mirada, per entendre-ho tot. Que ja no tinc feina, que no podrem anar de vacances, que potser haurem de trobar-nos una casa més barata de la que tenim ara, que potser haurem de vendre el cotxe. Que no serà pas fàcil, tirar endavant pels mesos que vindran.

Fosc.
El con de llum es mou cap al centre de l'escena. un home el segueix traginant la cadira i tenint a les mans la botella. Deixa la cadira sota el con, s'allunya i torna sense americana i en sabatilles; té un televisor portàtil encès que posa davant seu, al terra, s'asseu, beu. La tele envia sorolls i llums, un home s'adorm. Entra una dona, se li posa darrere, entre les mans té un sobre blanc i gran. El mira enamorada. Apaga la tele, cull la botella, surt, torna amb una flassada que posa damunt d'un home, per a protegir-lo del fred. El besa a una galta. Ell es desperta, s'abracen, puja la música d'un tango de Piazzolla, Tanguedia III.

un home: Amor, ets tu?
una dona: Com estàs?
un home: Sóc feliç.

Ploren abraçats. Fosc, Tanguedia III continua fins a l'atac de la nova escena.

Dos.

L'escena està buida, unes llums, només, per a subratllar la presència d'uns espais diferents. Sona un despertador. Té un truc pujant. Quan, després d'uns minuts, es fa eixordant, es trenca en sec. Uns instants de silenci i apareix una dona. Porta una bata de dormir, està despentinada i sonegosa. A les mans té una xicra de café que remena amb la cullereta. Beu. Pon la xicra, s'acaricia la panxa. Somriu. Pensa en una cosa que la fa feliç. Posa la xicra al terra. Es posa les dues mans damunt la panxa. Es mira plena de felicitat. Torna a agafar la xicra i desapareix. Cantusseja L'estudiant de Vic.

Veu d'una dona (Canta):
Una cançó vull cantar,
una cançó nova i linda,
d'un estudiant de Vic
que en festejava una viuda.

Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau...

Truca el telèfon. Després d'uns trucs torna a aparèixer una dona, encara no s'ha acabat de vestir. La camisa no està del tot dins la faldilla, té una sabata a les mans i l'auricular entre coll i espatlla. S'arreglarà mentre parla al telèfon.

una dona: Sí?
Hola.
Em trobo bé, sí, tot de conya, gràcies.
Jo també ho espero.
Ell? Ell no, pobre. És un amor. Fa dies que em poso estranya, que estic perduda del magí. Però ell no m'ho fa pesar. Ens entenem amb una mirada, només.
Avui també, com ahir, i com dimarts, no he pogut despertar-me, però ell m'ha deixat al llit, pobre amor meu, s'ha fet l'esmorzar tot solet i ha anat al treball sense dir ni piu.
Què va, m'ha deixat el café al calent.
Sí, et truco després, adéu.
Fins ara.
Mercès, adéu.

una dona desapareix. Tel Her You Saw Me, de Pat Metheny omple el silenci. Un con de llum il.lumina una cadira. Uns instants després apareix un metge, té a les mans una gran sobre blanc. Més tard apareix una dona.

un metge: Bon dia, què tal es troba?
una dona: Bon dia (Riu).
un metge: Per què riu, està de bon humor, avui?
una dona: Sí, no, no sé.
un metge: Molt bé.
una dona: Disculpi'm, és que em fa riure el "què tal es troba?" preguntat per un metge. És que hauria de ser el revés, el pacient a preguntar-li "què tal em trobo?", i el metge contestar-li "bé" o "mal"!
un metge: Ja té raó, he de reconèixer que té raó. Llàstima que no sempre sigui possible, també si, en el nostre cas, li asseguro, vostè es troba molt i molt bé. La felicito. (Donant-li el sobre:) Miri aquí, tots són valors boníssims. Vostè té una salut perfecta.
una dona (Entristida): De debò?
un metge: De debò de debò, però semblaria que això no la posi contenta. Li hauria agradat més que li hagués dit que tot li va mal, potser?
una dona: No, no és això.
un metge: No és això?
una dona: No, és que jo m'esperava...
un metge: S'esperava? (S'aixeca i la fa asseure a la cadira:) S'esperava què?
una dona: Sí, encara que no seria pas el moment més adequat... Encara no he acabat la carrera, sap?
un metge: Què estudia?
una dona: Arquitectura.
un metge: Molt bé, i li agrada?
una dona: Molt, m'agrada molt.
un metge: I llavors?
una dona: Miri, que si també no ens ho podríem permetre, la casa, el lloguer, el cotxe, els imprevistos, començava a agradar-me la idea de tenir un fill.
un metge: Bé. El cel l'ha acontentada.
una dona: Què diu?
un metge: Que el cel ha exaudit el seu desig. El cel, o bé el destí, o bé l'atzar, o bé el que més li agradi acaba d'entregar-li una vida nova.

una dona no troba paraules, mira un metge bocabadada.

un metge: Demano que li portin un got d'aigua?
una dona (Crida): Síííí!
un metge: Un moment.
una dona: No, no se'n vagi. No el necessito un got d'aigua, sinó una copa de xampany, uns pastelets de xocolata, una abraçada ben forta.
un metge: No puc donar-li les dues primeres coses que demana, però la tercera sí, aquí em té.

una dona i un un metge s'abracen. Fosc.
La llum d'un projector crea una pantalla que encega un home. Instintivament se tapa la mirada llevant el braç. Un feble con de llum il.lumina una dona que parla al mòbil, riu. Damunt d'un home vénen projectats fragments de Ciao Rudy, Mastroianni que balla disfressat de Valentino. una dona canta Vuelvo al Sur, de Piazzolla/Solanas. Quan escolta una dona cantar, un home es relaxa i intenta imitar les passes i les postures de Mastroianni.

una dona (Canta):
Vuelvo al Sur,
como se vuelve siempre al amor.
Vuelvo a vos,
con mi deseo, com mi temor.
Llego al Sur,
como un destino del parason.
Soy del Sur,
como los aires del bandoneon.
Sueño al Sur,
inmensa luna, cielo al revés.
Volco al Sur,
que el tiempo abierto hizo después.
Quiero al Sur,
su buena gente, su dignidad.
Siento al Sur,
como tu cuerpo en la intimidad.
Te quiero, Sur
te quiero, Sur
te quiero, Sur.

Vuelvo al Sur,
como se vuelve siempre al amor.
Vuelvo a vos,
con mi deseo com mi temor.
Quiero al Sur,
su buena gente, su dignidad.
Siento al Sur,
como tu cuerpo en la intimidad.
Vuelvo al Sur,
llego al Sur,
te quiero Sur,
te quiero Sur.

un home desapareix. una dona està il.luminada per un con de llum que la segueix durant els seus moviments que es tornen un toc de passes de dansa. Continua parlant al mòbil i ara se li distingeixen unes frases.

una dona: No m'he embogit. Ballo pel carrer però no sóc boja, t'ho juro!
No, no vull que vinguis, aniré a casa en seguida, vull que sigui ell a saber-lo primer.
Serà més feliç que jo mateixa quan sabrà què m'està passant. Què ens està passant.
Si canviaran les coses entre nosaltres? Clar que sí, però en millor, ja no serem una parella, sinó una família.
Una família, una família, una família, una família...

La llum es mou des d'una dona i va a caure damunt la cadira. una dona hi va, es descorda l'abric es posa còmoda, "festeja" amb el sobre blanc. L'escena està inundada per les notes d'Antonia de Metheny. una dona es porta les mans a la cara i plora de felicitat. Uns instants després apareix un cambrer.

un cambrer: Què li porto?

una dona no li contesta, plora, un cambrer se n'adona i se'n va.

un cambrer: Perdoni'm, no ho he fet per mal.
una dona (Alegrament): Esperi's, no se'n vagi.

un cambrer torna.

un cambrer: Mani'm!
una dona: Porti'm alguna cosa.
un cambrer: Alcohòlic, no alcohòlic?
una dona: Sí.
un cambrer: Disculpi, alcohòlic, no alcohòlic, què preferiria?
una dona: No ho sé, faci vostè.

un cambrer s'allunya.

una dona: Escolti, per favor!

un cambrer s'apropa.

un cambrer: Digui.
una dona: Porti'm un cava, millor, un xampany.
un cambrer: De quina marca?
una dona: Confio en vostè.
un cambrer: Ara vinc.
una dona: No em pregunta per què plorava?
un cambrer: Mai em permetria.
una dona: Perquè sóc feliç.
un cambrer: Me n'alegro.
una dona: Aquest matí, millor, fa un moment, he anat al metge, al ginecòleg...
un cambrer: Ah!
una dona: I m'ha dit que no tinc res, que sóc saníssima.
un cambrer: Molt bé.
una dona: Espero un nen, estic prenyada (Li ensenya el gran sobre blanc).
un cambrer: Molt Bé!
una dona (Donant-li el sobre): Miri. Llegeixi-ho vostè mateix.
un cambrer: Perdoni'm, no voldria ser mal educat, però, és que la cosa no m'ha d'interessar, aquí jo hi treballo.
una dona: El prego.
un cambrer (Pren el sobre): M'alegro molt per a vostè. De debò, m'ha posat content (S'allunya).
una dona: Porti una copa també per a vostè, havem de brindar.

un cambrer desapareix en la zona d'ombra.

una dona: "Què voldràs fer quan siguis gran, xiqueta?" Arquitecta, contestava jo. "Quin ofici més bonic? Però no serà massa per a homes?" "És que jo sóc un home", contestava jo. I era una mentidera. De gran, sols volia ser mama. La mama d'un nen de fer feliç.

un cambrer torna amb una safata on hi té una botella i dues copes. Vessa elegantment el cava i brinden.

un cambrer: Felicitats.
una dona: Gràcies!
un cambrer: Normalment no ho faria, però aquesta és una ocasió especial.
una dona: Gràcies!
un cambrer: No passa massa sovint de celebrar una tan bella ocasió, o bé seria més adequat dir "bona nova"?
una dona (Riu): Bona nova, encara que no m'ho cregui massa.
un cambrer: I si em permet, vull canviar-li el convit amb un petit present, potser una mica massa anticipat, però molt oportú, un bell cigar per al papa!

un cambrer lliura el cigar i una dona el pren.

una dona: Gràcies!
un cambrer: I un cop encara moltes felicitats.
una dona: Gràcies!
una dona: Fa molt que és cambrer?
un cambrer: Sí, la tira d'anys.
una dona: I li agrada?
un cambrer: Potser.
una dona: Potser no és una resposta.
un cambrer: Llavors ja m'agrada.
una dona: No vol saber per què li ho pregunto?
un cambrer: Per què m'ho pregunta?
una dona: Perquè sóc molt tafanera. Sóc curiosa com un mono, o com una dona, com una dona normal, una dona qualsevol.
un cambrer: Tant li agrada, ser una dona qualsevol?
una dona: Sí, m'entusiasma.
un cambrer: No ho entenc.
una dona: Jo tampoc ho entenia, fins a aquest matí. He viscut tants anys cercant de ser diversa, de distingir-me de la massa, de ser sols jo qui havia perdut el sentit de les coses. I per contra, cercant de ser diversa, jo era exactament com em volien el pares, els profes, els companys. Mentre, finalment, ara em sento sols mi mateixa, una dona qualsevol enamorada i, sobretot, prenyada.
un cambrer: Vostè em cau molt bé, sap. És tan simpàtica.
una dona: Gràcies, també vostè és simpàtic.
un cambrer: No és veritat. Amb el treball que faig, mai no es pot ésser simpàtics. Vostè sabés quina gent s'encontra?
una dona: De debò?
un cambrer: I no parlo dels desgraciats o dels borratxos.
una dona: A no?
un cambrer: No, em refereixo en aquelles persones que voldrien que els cambrers ens substituíssim als capellans o als analistes, com si amb el preu del café fos inclosa la confessió o la psicoteràpia.
una dona: A no? (Vessa altre cava per a ell i per a si mateixa.)
un cambrer: Perdoni'm, no voldria causar-li una mala impressió, jo que em queixo dels que voldrien desfogar-se amb mi, i després, amb vostè, em porto exactament com els que ara mateix menyspreo. Perdoni'm.
una dona: Què va, a mi m'agrada escoltar, ja li ho he dit, sóc molt tafanera, i a més, en vistes del tornar-me mare, he de començar a fer pràctiques d'atenció maternal, no creu?
un cambrer: Està afortunat, son marit, a tenir una dona com vostè.
una dona: Creu?
un cambrer: N'estic del tot cert.
una dona: Jo no ho sé més, per contra.
un cambrer: No ho digui això.
una dona: Ara que hi haurà el nen, hauré d'obligar-lo a entendre que no es pot fer sols el que li agradi, sinó que deurà assumir més responsabilitats. Com pel treball, no ho pot sempre considerar com si fos un joc de grans, sinó com una responsabilitat de cara a la seva família. Haurà de començar a considerar el valor dels diners.
un cambrer: Els fills costen.
una dona: Ben dit.
un cambrer: Disculpi.

un cambrer mira cap a un punt de l'escena com si el cridessin i s'allunya. Un con de llum il.lumina un home, té les mans a la butxaca i el coll de l'americana alçat, té fred.

una dona & un home: No podem pensar sols a la nostra felicitat. Tu vols ser feliç, jo vull ser feliç. Però hi són els altres, també, que no només estan fora nostre, sinó que també dins nostre. Necessitem també els altres per viure. Necessitem sempre amar. Amar-nos.
una dona: I jo et necessito a tu, per viure, perquè t'estimo, perquè m'entens.
una dona & un home: Quin ofici volies tenir de petita?
una dona: La mama!

un home desapareix i torna un cambrer, porta una safata amb uns pastelets.

un cambrer: Estan inclusos en el preu del xampany, me n'havia oblidat.
una dona: Va de veres?
un cambrer: Va de veres!
una dona: Moltes mercès. Escolti!
un cambrer: Digui.
una dona: Si jo fos sa muller i li digués que espero un nen, vostè com reaccionaria?
un cambrer: No ho sé.
una dona: No té fills?
un cambrer: Sí, dos.
una dona: I llavors?
un cambrer: Estic separat des de fa cinc anys.
una dona: Ho sento.
un cambrer: Mons fills els veig un cap de setmana cada tres.
una dona: Em sap molt greu, de veritat.
un cambrer: No s'hi amoïni, tot està passat, ara. I va ser culpa meva, a més, i d'aquesta feina impossible. Tornava a casa sempre més tard i sempre més neguitós, com si ma muller fos l'única culpable de les empipadures de tot el dia.
una dona: No l'entenia massa, sa muller?
un cambrer: No!

un cambrer s'allunya, una dona menja les pastes nerviosa.

una dona: Em faré trobar a casa i faré com si res. No li diré del nen. Em creurà, sempre s'ho creu el que li dic. Sí, no li diré res fins que no estaré del tot certa que està preparat per a ser pare, no li en parlaré, fins a llavors. Me l'estimo massa, per a obligar-lo a un pas que no es trobi preparat a moure.

Un con de llum il.lumina un cambrer, el qual, escombrant amb poques ganes, comença a cantar, "distretament", Vuelvo al Sur. una dona es lleva i va cap a ell sempre més alegra. Li treu l'escombra de les mans, la deixa caure i junts dansen i canten.
Mentrestant un home dóna voltes entorn la cadira tenint a les mans una botella. La posa al terra, desapareix i torna sense americana i en sabatilles, traginant un televisor portàtil encès que deixa davant seu, al terra, s'asseu, beu. La tele envia sorolls i llums, un home s'adorm.
un cambrer ha desaparegut. una dona, que ni balla ni canta, "entra" estrenyent entre les mans un gran sobre blanc. Enamorada mira un home. Apaga la tele, cull la botella, surt, torna amb una flassada que posa damunt d'un home, per a protegir-lo del fred. El besa a una galta. Ell es desperta, s'abracen, puja la música d'un tango de Piazzolla, Tanguedia III.

un home: Amor, ets tu?
una dona: Com estàs?
un home: Sóc feliç.

Ploren abraçats. Fosc, Tanguedia III.