On el prat
encontra la mànega
l'aigua queia
a tronades
de la roca del falcó
aigua cantada
sota arcades d'esbarzer.
Un dia varem entrar
en la fosca lluent
allargats contra els pants
en l'hora embriaga.
Després no hem estat
res més que fantasmes
puppas
maries pettènas
surviles
mammotis
cabres beladors
dimonis
desfets
pel tophet.
Un cap encara cossos
varem beure aigua enverinada
aigua de molsa de puig
aigua de boira
aigua sense memoria de tempestats
aigua de terra salvada.
No ens van tirar al baal
al son dels manicomis
als dormitoris com pregaria de cada dia.
Ja no varem existir
lligats
caminàvem en l'absinti
embriacs d'inflor
bous mansos
al llindar
del nostre
ser
arrelats
a la llum.