...Te mira ojo a ojo Te
pide no sé qué Te mata
(CARLOS EDMUNDO DE ORY)

Que floreixi la rosa del poema!
Que floreixi la rosa
i a la llengua, plena de foc, lluquin l’espina,
el silenci, la vida, les paraules!

Guaita com et miren de fit a fit,
amb els ulls clivellats per la boira,
tèrboles com gossos famolencs.
Guaita-les, són elles: les paraules.
Venen soles o en bandades, lleugeres,
filles d’un bategar d’ales esteses, de sons,
olors, colors i eixams d’imatges nòmades.

Oh mares! Oh deesses del triomf i l’infortuni!

Et bressolen, t’acaronen i diuen que t’estimen,
se’t fonen a la boca, et beuen l’enteniment,
                                                                   et maten.

(Boulogne-sur-Mer, març de 2010)