Tanca al cor
les vergues d'aigua, eternes
les ganyes ara ja descansades
i torna
a les memòries, depassa
carrers empedrats
on també els cors es queden
als peus dels homes !
Cada baf de vent t'és una veu:
el trepig del cavali pres
el pas corb del vell
arrapat a l'ombra de les cases
envoltades de corts de sol.
Així, doncs, bandit
en la teva mateixa ombra
palpoteges mates cremades, amagades
en temples de marbre
cercant els com tu
lluents de bronze a les sines.
Llavors, la terra càlida respira
i més sord creix el desig.