Cada dolor fa més ample l'oblit,
com un redol de mates abrusades
que s'engrandeix en clapes calcinades
sense esborrar la petja del neguit.
Cada dolor s'encara al seu envit
més eixordat pel clam de les anyades:
no sóc mesell, però, a les batallades,
i el meu mirall s'esberla a cada crit.
Sento els records com una llosa immensa
que nega amb fel qualsevol prometença
d'un món bastit, tot nou, en la raó.
D'on surt el foc que revifa el desastre
sinó del fons de l'home i el seu astre,
Leviatan ungit sense perdó?

(1984)