LES VEUS DEL DIA.

Ja ‘l sabeu ‘l sol de maitì suma de un lloc que se troba entre mont Ritxu i mont Carru, venint de Carrabuffas, quasi que primer de arribar a l’Alguer vulgui fer un petit salut a la Moreneta del Santuari de Nostra Senyora de Valverd, després de un’auba de rosades.

Els homens son ja eixits al treball : los mariners en barca, si la marina ès bona ; los massaios son aquipint als treballs de la terra i de l’estajò. En les primeres llumeres del maitì se son entesos els pesants « gavatons », les botes ferrades, del campanyolos rentronar sovra les ginquetes dels carrerons.

Les dones que treballen « al crino » començan la llur feina, que avui ès « un dia feiner », un dia de feina, de treball ; les de casa aprontan les criatures que vanen « a costura » al carrer de la Misiricordia o al carrer del Carmen i els carrerons son prens de veus de jocs « a seguir » o « a amagar-se » dels altres minyons que no hi vanan : jocs al « peu coixut », a « les quatre contonades » i los mes grands a « una monta » o « a cavall a la paret », al « pirumbì ».

Les dones que han pastat portan en grans corbules i canistros posats al cap, al forn, a coure ‘l pa punyat i el pa olit, cocs o cocques segons si ès pà sensill o se hi ajuny oli, o panses, o lardu o altru (que ès un desonor per la dona no pastar i tambè « los senyors » tenen les « servidores » par pastar i cuinar).

Los carrers se omplin dels parfums del pastat, del quintat e de les veus de les mares que envian los fills a la « botiga » par comprar dues « lliures » de això, una « onza i mitja » de allò, tres « onzes » de aquell altro i a on ès la « vindiora » de la verdura a prenda, segons lo quinat del dia, « seba, junivert, eufrabica, poma-de-terra, pomates, bastonagues, verginies, col a tronciu, rava, col-a-fiori » ; se compra a fiança a ma dos llibrets, u per al fitianu i l’altru per la vindiora, on vengaran apuntades les coses comprades i ‘l preu i els acontes donats cada semana o quan paga ‘l viatjant. Oltras que la verdura la vindiora posa i amostra en la porta de « debaix », segons l’estajò, peres, pomes, cariases, taronjes, raim, figues, sindria i tambè lo jnjul i la multa : de acquestos dos ultims a me un ciantemu se’n comprarà una gran tassa que omplirà les botxaques de les creatu-res. A l’istiu hi sigaras tambè una gran cistella de figarindia que se menjarà espuliguada de l’escolja espinosa que amaga els fruits dolcos. (lo miles)

Al crino, al olivars, en la casa de la cusidora (on vanan totes les jovenetes per aprende a cusir-se els vestits i a fer-se la « dot ») les minyones canten velles cançons algeureses que parlan de amor i de somnis.

Ja se veun criatures segudes al pedris de la porta dels debaixos que menjan grands fites de pa a ma pomates, (les pomates tant recordades en les baralles ama ils Sassaresos : « Sassaresu manya rata... agarsu manya pumata crua ») embulicades de perfums de quinat que recordan la « copatza de seba » o, si la semanada ès estada bona, « copatza de ous » ; de carn s’en parlarà a « Pasqua d’abril » a « Pasqua de Nadal » o a « Capdany » ; en la casa dels pescadors cada dia la « copatza de peix » o lo « zi-minu » per les festes a ma « llagosta, capons, aragna gronga, pomata marina, asparralls, polpinyols, sipies » i el peix que ‘l viatjant no ha volgut i que no s’ès pogut vendre als veins. De istiu s’arrustin al braixer giarret, sardines, ajeltu, palamides.

Cada ora la veu del campanar recorda ama ‘l repic de les campanes lo passar del dia.

Una feble veu de minyona canta pels carrerons : « Compravu ‘l caragol a cinc un sisè, cumpravu ‘l caragol ! » ; i a ella respon la forta veu de un pescador : « Ahiò al bogamarì fresc ! » o la del joculaiu : « Ahiò la giocula ! » ; retorna la feble veu de dos minyons que portan una espasa plena da saborosos fruits de marina : « Boga, bogamarì... fes lo praiè de t’en eixir. »

Al carrer del portxu lo vindioru « saldu » del pais, un montanyì carric de una inverosimil montanya de utensils en llenya, llença il suo avis : « E truddas e truddones e palas de forru ! » : son colleres, cutxarons, forquetes, esplanadors o pales que serveixen a posar i prendre ‘l pa de dins al forn.

Segut al pedris de l’hostal del Lleò d’or, la estaciò de posta de la diligentia, al carrer del botaiu, l’adobator avisa : « Seazzi, bei seazzi e adubò ! » i les dones portan vasies, ribells, plats, graixoneres tagliats que l’adobador recompon a ma paciencia a ma punts de fil-ferru i una pasta branca, folsis caolì, que taparà l’a-dobu i farà pareixer com a nou lo que es estat adobat ; oppuru compran los garbels que serviran per a dividir del forment molgut lo sagò, la semola, la farina ; o els paraigues de adobar, cambiar les esteques de l’armadura.

Es migdia les campanes de Sancta Maria repican a gloria i ja la primera meitat del dia es passada.

En els carrerons s’enten el so de la txamponya que ama ‘l piffaru conviden a cercar la bona fortuna ; la dona que acompanya els sonadors porta una gabia ama un papagall que treurà de un calaixet ama ‘l bic u dels tants follets colorats a segona que sigui un jovanot, una minyona lo que demana el respons de la fortuna que costa sol un sou i diu coses meravelloses de amor e de fortuna, indicant tambè numuros fortunats per jogar al lotto.

Començan e retornar els minyons d’escola, jogant, rient, persiguint-se i els carrerons son plens de veus que avisan, quen envian ; les primeres barques dels pescadors retornan al port on en terra en la banquina un balcu ha portat del Continent i posat en terra i amesclat ama palla per no se tallar, plats plans i fonguts, ribells, graixone-res, jarretes i briquitoros de terralla que eran estats anunciats al gent ama avisos del « bandu ».

S’acosta la tardara : desprès menjat i els mamentos del repòs, fet l’astelju, se fanen en casa les comandes : rentar la roba en la piqueta, parassar la roba de treball, planciar la roba aixuta per al camvi del diumenje, quan ama ‘l vestì de la festa s’anirà a missa i desprès al passeig a ciarrar. Escomençan a retornar dels olivars les comitives de les acollidores de oliva : son pagades a colbores acullides, cantan i jogan ama aquelles que han acollit de mancu cantant-li la cançò : « Joririna, joririna ; ja l’han fet ca-caldaru qu’es lo jove de Sedorina ! »

I ja del campanil rentocan les oracions :ès lo senyal de la tarda que encomança i entre poc ecomençaran 

les ores de la nit

Los braixers ama ‘l dimoni, les cases, les tavernes, les serenades, les mosques, l’escombrador, lo probunaru, los pescadors, los campanyoros, l’ave maria.