Namurei

N ne sà nia ce vënt che s’ i porta
chisc fantasms man tla man
arlevei tl jol zënza l savëi
su nibles depëntes de chimeres
sciche chëla vijions da fantulins,
y l ne ie nia tupes autes tl ciel
ma rì de ciom de n’ autra onda
cun eles de dejider suflan
passi sëura la tiëra tl suenn
liëgresc de viver nscì arnagan
amesa n mer fiërs de àices.