Cambra d'hotel
Ja hi tornam a ser. Jesús quin dia, avui. Ho serà gruixat amb aquesta lumbàlgia que passeig. M’hauria d’haver donat de baixa. No puc més i encara no he començat. Fos no fos em posaria a cantar per mirar d’enterrar les penes. Què hi quedaria bé, en aquesta cambra: un pasdoble? No, seria molt ordinari.... Un trosset d’òpera? Però si jo no tenc veu per enfilar-me amunt i amunt. I un cuplé una mica picantó? Això sempre queda bé. Fins i tot els senyors, en parlar una mica de cul ja riuen. És que ells també en tenen un bocinet.