«...saber que os busco en medio de la noche,
la noche, este silencio,
en medio de la noche y la esperanza.»

Nicolás Guillén
Trujillo és mort. Senyor, n'hi ha per creure en Vós
quan us mostreu tan just i tan miraculós!
No és bo de festejar la mort, i horrible és l'odi,
mes, ¿cal ser indiferents al goig que ell ja no ens rodi
pels somnis, incessant, com a cruel voltor
que esperés el final si ens vencia la por?
Puc respectar la mort de l'enemic que juga
joc net: després de tot, si et fa plorar, t'eixuga.
Però avui sóc feliç per la sang que ha brollat
-avui només!-, perquè la Mort ha ben triat.
Que era el Benefactor boig o sa? No m'importa
altra cosa que el mal que el seu record ens porta,
i ni així no es mourà la balança dels planys
que filldeputament va carregar en trenta anys...
Aquest mar de dolor on neden les Antilles,
l'Amèrica del Sud devorada per guilles,
quan trobaran la pau que ara els nega Wall-Street?
Quan, digueu, serà jorn el que avui és sols nit?
El dilema és posat. La nit americana
veu milions d'esguards fitant l'hora cubana.

(1961)