He vist transcórrer el temps color de rosa
que menava del groc a la blavor.
Sobre els vidres escric, a la bavor
del meu alè, versots com si tal cosa.
Amb entintada ala de papalló,
veig com la nit arriba, i com reposa
al parroquial rellotge, sense nosa,
un aturat minut de carreró.
Serà el moment d'eixir a la terrassa
silenciant la meva parla tosca
que crida pels racons. Sense dar passa
i encarat a la nit, damunt un moble,
escoltaré el lladruc, rere la fosca,
com un anell, enrevoltant el poble.