1r fragment

Entrevistador: Què opines de sa glosa escrita amb relació a sa glosa… Sa glosa bona és sa repentissa, o no?
M. Ametller: Bueno, sa... hi ha aquestes dues classes de glosa, jo li dic glosa de colze, aquesta, sa glosa escrita, és glosa de colze i llavonses, sa glosa improvisada, qui és sa que feim noltros, no? sa que feim es glosadors,
Jo si tenc que valorar de s’u an es deu sa glosa improvisada, segons quina glosa i segons quin glosador li donaré un nou i mig o un deu. Si tenc que valorar sa glosa de colze, si és bon escrivent, li donaria d’un quatre i mig a un cinc.
I me podreu dir, o sa gent podrà dir: “Tanta diferència hi ha de sa glosa improvisada a sa glosa escrita?” Jo diria que bo un i bo s’altre hi ha la mitat de diferència, la mitat de diferència perquè és molt molt fàcil escriure una glosa i llavonses quan la tens escrita la lliges...: "no, no, diu, no, no, aquesta l’esborr, perquè aquesta hi va mellor" i tu agafes aquella, esborres aquella i agafes i hi poses s’altra. Vull dir, la fas de sa manera que tu vols que sigui, i en canvi, sa glosa improvisada és de sa manera que en aquell moment te surt; sa diferència, sa diferència és aquesta, jo açò és sa valoració que faig a una i que faig a s’altra.
ENTR: I altres formes de literatuta popular eh... les..
MA. Bueno, ses altres formes... Aquell temps, aquell temps, i jo ara ho estic in… introduiguent a, a ses escoles, és sa xacra. Sa xacra era molt divertit, amb es sentit de que... i molt fàcil, amb es sentit que només eren dos mots, es deien pareados, bono, es deien no, es deia sa xacra, e... en castellà es diuen pareados... o rodolins! Pareados o rodolins. I es tracta de dos mots, per exemple, seria així:
"I sa xacra començaré / i en Joan l’acabarà. / Sa xacra començaré / i en Joan l’acabarà. / I a lo que diu n’Ametller, / tot d’una vull contestar.", diu s'altre, "I a lo que diu n’Ametller, / tot d’una vull contestar / I aquí davall va molt bé, / fresca i tot mos sol tocar. / I aquí davall va molt bé, / fresca i tot mos sol tocar."
Bueno, açò vol dir que, quan sou tres, quatre o cinc, es rodolins aquests van van faguent sa volta, emperò sempre s’han d’avenir es mots per lo que comença es primer. Quan has donat sa volta se canvia amb uns altres, amb uns altres consonants. Vull dir, açò, açò és sa xacra. I llavonses hi havia ses codolades, i ses codolades era un altre sistema, eh... per exemple, jo en tenc una d’escrita, no és aquesta que vaig a dir ara, de voltant per tota Menorca, ses pesqueres que tenim, però llavonses n’hi ha una qui, e…, en Joan tal vegada sí, que és es més vell de voltros, tal vegada sí que se’n recordi. Hi ha un puesto que es deia can Mateta, can Mateta, és aquí on hi ha ara allà on era can Bep Dalí, a sa placeta d'Altrutx, en es cap de cantó, i deia assuixí, jo només vos daré un bocinet perquè vegueu una codolada què era. Codolada és:
“Jo me’n vaig de can Mateta / amb es cigarro apagat, / (ar)rib an es molí esfondrat, / i allà l’encenc per fer fum. / (Ar)rib a sa caseta des consum,/ qui es consumer sona pito. / (A)rrib en es molí es Cavallito, / es qui tenen sa cara de poma; / llavonses arrib a sa Coma, / qui peguen foc an es forn. / (Ar)rib a Son Calderó, / qui es vesí de s’Alzinar. / Después ve Son Macià, / Madona renta amb s’esponja./ (Ar)rib a s’Hort de ses Taronges, / qui beuen aigua de xelis. / Después (ar)rib a Son Caguelis, / qui l’amo ja diu no puc. / Llavonses ve sa Torre des Cuc, / que és un lloc de coves i ponts, / llavonses (ar)rib a Son Ponç, / qui tot l’any hi fan a s’era,/ llavonses (ar)rib a Son Pere."
Vull dir, i faig sa volta, faig sa volta... Açò, açò és sa codolada, vull dir, agafar un lloc, per exemple, i dir es nom des lloc, llavonses me’n vaig cap a s’altre, i dir una paraula més que s’avengui amb es lloc pròxim que és de venir. Açò són ses codolades.
ENTR: I ara digues sa veritat, Miquel, no sé si l’has dita de tot es temps, però... És ver que, quan improvises gloses, almanco tens dins sa memòria qualque mot fet, ja, o tot ho improvises?
MA: Jo... aquí hi ha una cosa i està molt clara, mira, eh... jo ahir ahir vam començar a les nou i mitja i a la una i mitja ho vàrem, ho vam acabar. Què vol dir açò? Açò vol dir que…, llavonses vos contaré una anècdota..., açò vol dir que durant tota una vetlada de glosat, es mots, hi ha d’haver mots que s’han de repetir, lo que no es repeteix és sa glosa, però mots, han de sortir, és impepinable, vull dir, no hi ha altre remei. I, i segons com la comences, i segons lo que et demanen, i segons lo que vols contestar, agafes un mot o un acudit de que hi ha tres gloses que t’han vengut i tu l’afegeixes an aquella, vull açò és és però impepinable, vull dir no hi ha més punyetes. Jo ja que venim amb açò, jo me’n record i... és, és una cosa curiosa, perquè vegis tu sa capacitat que té un glosador quan , quan va calentet... Jo, en Biel Cardona (a) s'Arader me va telefonar un dia, açò quan glosàvem junts, devia ser el setanta-cinc o setanta-sis, una cosa aixuixí, i me diu: “Ametller, que pujaràs dissabte? Anam a Llucmaçanes a glosar”. Dic: "Vale", dic, "qui serem?" Diu: “Hi haurà tu, jo i l’amo en Toni.” Dic: “idò, a quina hora?” I ell diu me va dir que m'havia dit a les vuit i jo havia entès a les nou. I jo a les, a les nou menos quart me vaig entregar a Llucmaçanes, i justament l’amo en Toni no hi va poder anar, vaig tenir en Biel durant tres quarts qui entretenia sa gent diguent codolades: sa bruixa, sa somera embruixada... i vénga. I un de fora me diu: “Ametller que no et passi res, avui, que no passi res, perquè l’amo en Toni no ha pogut venir i sereu tu i en Biel, un mano a mano. I jo dic: "Ui, lo que me toca, avui. Bueno, tan just vaig obrir sa porta, estava així de gent, i tan just vaig obrir sa porta, en Biel, fataflam, ja la duc, ja, i així com jo me n’anava cap a ell ja ja m’anava faguent sa glosa. I açò eren, açò eren, que quedi recalcat bé, açò eren les nou des vespre. Me fa sa glosa, m’assec, i a la una i mitja, a la una i mitja es sonador me diu: "Ametller, hauríem d’aturar, que tenc es cap des dits que me treuen sang." I jo li vaig dir: idò aguanta, així com jo m’he aguantat, aguanta tu." I a les cinc i mitja de sa dematinada va venir es saig, que diuen ells, un policia, diu: -“Al•lots, no hauríeu de cridar tant, perquè sa gent va a missa primera.”

Segon fragment

ENTR: Contesta, per exemple, per què ses caterneres tenen es pit vermell?
MA. Bueno, ses caterneres tenen es pit vermell, ... I en ses gloses m'encabús, / i perquè jo mai faç pensar, / i quasi quasi no és just / i que no pugui contestar. / I si hi ha ningú tan confús / s’explicació de, s’explicació entendrà. / I elles van (a)nar a llevar, / ses espines al Bon Jesús.
ENTR: Idò, tot té una...
MA: Açò són coses, açò són coses, que aquell temps es cantava molt, i aquestes, ses espines an el Bon Jesús els he fet sempre, vull dir açò és sa contesta, i tu llavonses, per arribar an aquesta contesta, li dónes una varietat, però sa contesta serà sa mateixa sempre, perquè no en pots sortir d’aquesta, d’aquesta, d’aquesta contesta.

Tercer fragment

ENTR: Com veus es futur des glosat, com aquests joves, aquests fillets, qui s’interessen, seran glosadors en es segle XXI, què passa?
Jo te diria, jo te diria, i ho dic, però sincerament i tal com m'ho sent, jo diria que d’aquí que mori es glosat aquí a Menorca, amb aquesta gent qui puja, n’hi ha per anys. I jo estic convençut que hi ha gent entregada que, que faran una continuïtat, continuaran i, és que hi haurà gent que farà sa mateixa feina que jo he fet, eh, seguríssim, però, perquè hi ha gent