FOLA FINITA

Fola finita ? – Fable terminée ?

Don Matteu Santini

U Mercuri 6 di Nuvembre di u 2019

 

A fola tratta di trasgrissioni di codici murali, di codici suciali, d’un mezu à l’altru trà i vivi è i morti, i murtali è i dii. Sti raconti univirsali sò dinò intarrati da sutt’à i stantari ma dinò da suttu à a minima pitricedda di l’ortu di babbu. S’è a tarra teni a mimoria di sti raconta, l’omu smintica s’idd’ùn trasmetti. Da a veghja à u dispusitivu tranmedia, hè sempri tempu d’impatruniscia si è di trasmetta ciò chì viaghja trà mimoria è imaghjinariu, trà litaratura è sacratu, trà storia è fandonia, trà parolla è fiatu. Hè quistioni di patrimoniu culturali chì nimu ùn pudissi dì un ghjornu : Fola finita !

La fable traite de la transgression de codes moraux, de codes sociaux, d’un milieu à l’autre, entre les vivants et les morts, les morts et les dieux. Ces récits universels sont aussi enterrés sous les Mehnirs mais aussi sous la moindre petite pierre du potager paternel. Même si la terre retient leur mémoire, l’Homme les oublie s’il ne les transmet pas. De la veillée  au dispositif transmédiatique, il est toujours temps de s’approprier et de transmettre ce qui voyage entre la mémoire et l’imaginaire, entre littérature et sacré, entre Histoire et superstition, entre les mots et le souffle. Il s’agit de patrimoine culturel ! Que  personne ne puisse dire un jour : « La Fable est terminée ! »