Si a enraonar amb tu jo m'entretinc,
encarats els das, rostre per rostre,
es torna lleu i suau el cor
i se'm desfà per dintre la tristor
talment com funi que es desprengui per l'aire.
I molt més clar em sembla el que penso,
els meus sentiments i les raons
que empenyen l'home a defensar-se la vida
de la mort, ajuntant-se als demés.
Mentre tu parles, a poc a poc
baixa la nit damunt la ciutat,
s'encenen les llums dels carrers
junt als astres, el scroll
confùs dels cotxes s'encalma
i les paraules que em dius
se les emporta enganxades al sol
un vent més llunyà que el mar.