Josep Antoni Guillem Ripoll

1r fragment

Bueno, això és un gall, eh? És molt bó per fer guisat, eh? o per fer as forn.
ENTREV: És un des peixos bons bons aquest.
És un des peixos bons bons que hi ha per aquí, d’aquest tipo. Això és una roja, encara es veu que és ben viva. Aquest també va bé per fer as forn o fer... I això és lluç i calamars
ENTREV: I calamars, molt bé, i en aquell...
I això morralla. Aquí hi ha serrans, pagells, rascassons, és peix vari per fer caldo.
ENTREV: Això anava a dir, és per fer un bon fondo…
Exacte, per fer un bon caldo. Això són molls.
ENTREV: Quina classe de moll és aquest, perquè n’hi ha...
Moll de roca.
ENTREV: És moll de roca, molt bé.
Això d’aquí és gerret, que no n’hi ha; enguany n’hi ha molt poc.
ENTREV: I allí mesclat hi ha... altre...
Bueno, hi ha algun sorell, però vaia, gerret.
ENTREV: Gerret.
Això són gatons.
ENTREV: I es gató és molt apreciat avui, vos en demanen molt o no?
No gaire, no, no massa... I rajades.
ENTREV: Sa rajada, d’això se’n fa sa borrida de…
Sa borrida de rajada...
ENTREV: Molt bé
I això, pues, és mollet petit i llucet més petit. I això és es moll de fang.
ENTREV: Es moll de fang...
Es moll jueu que li deim a Eivissa.
ENTREV: I aqueix peix a quina banda heu anat a agafar-lo?
Bueno, avui hem anat cap a sa part de Cala Tarida i después aquí dins sa baïa.
ENTREV: Hi havia mal temps, no?
Hi havia mal temps, no hem pogut sortir més enfora i hem hagut de treballar per aquí.
ENTREV: Sí...
A redòs.
ENTREV: I aquí n'hi ha un altre, es...
Bueno, i això són quatre polps, que els hem guardat per un altre barco per anar a pescar, per esca.
ENTREV: Ah, aquest polp així petit és per esca, per fer...
No, normalment es ven, però si es vol anar a pescar per calar palangre, i això, pues s’emplea aquest polp.
ENTREV: Perquè per restaurant, aquest polp així grossot, això no l’agafau per aquí...
No, polp se n’agafa molt poc.
ENTREV: Molt bé.
I això és lo mateix.
ENTREV: També és sa mateixa mostra de peix.
Sa mateixa varietat de peix.
ENTREV: N’hi ha algun així especial?
No.
ENTREV: És lo mateix?
És tot lo mateix tot. Morralla, mollet...
ENTREV: Molt bé. I això, a veure, com funciona? Valtros arribau, es fa sa pesada, i aquí...
Sí, bueno, aquí a Eivissa, a Sant Antoni, no hi ha subhasta; cada barca té es seus peixeters. Entonces venim, el repartim entre es peixeters que tenim, i els hi pesam i listos.
ENTREV: El veneu directament aquí, i prou.
An es peixeter.
ENTREV: Aquí només queda es registre de sa pesada, i ja està. D’acord.
Exacte.

2n fragment

ENTREV: Ara podríem parlar una mica des vostre sistema de pesca. Sa vostra barca és una barca de bou?
És una barca de bou. Una barca d’onze metros; duim un motor de cent cinquanta cavalls i pescam al bou.
ENTREV: I a quina hora...? Una jornada per valtros de feina a quina hora comença?
Bueno, pues comença a les tres. Aixecar-mos a les tres de, des matí, feim cafè a casa i baixam per sortir a les quatre i normalment pues tornam a entrar a les quatre de sa tarda.
ENTREV: I, per tant, es dinar, i tot... ses menjades.
Bueno, de això pues es fa a bordo, si hi ha bon temps es fa a bordo; si no es menja de de pa i companatge.
ENTREV: I per preparar es bou, això és molt complicat?
No.
ENTREV: No és només es temps de pesca també s’ha de tenir tot...
Sí, bueno, de totes maneres avui en dia pràcticament sa gent que que es dedica an es bou té gent en terra que els arregla es bous, perquè lo que no pot ser és fer una jornada de dotze o tretze hores i llavor haver-ne d’estar cinc o sis per arreglar bous.
ENTREV: I mos pots explicar una mica sa tècnica de pescar al bou com funciona?
Bueno, eh, conèixer una mica es fondos i sebre per on pots passar, perquè es bou lògicament ha de passar per un puesto que no hi hagi pedres, que no hi hagi enganxades i anar rossegant, hasta que et pareix que ja ha estirat aprou, i poden ser dos hores, poden ser tres hores, pot ser una hora, depenguent des puestos on es treballa.
ENTREV: I això es pescadors com ho apreneu? Perquè sempre he pensat que és una mica secret això? Com?
No, no, secret no, això ses so…, avui en dia ses sondes, i antigament pues, es buscava, es trobaven pedres de casualitat i si un dia s’hi enganxava pues ja es sabia que allí n’hi havia una i es provava pes costat, una mica més cap aquí, una mica més cap allà i així s’anava provant.
ENTREV: I llavor an aquestes pedres de referència, com els deis valtros?
Bueno, hi ha pedres que tenen es seu nom propi, per exemple aquí dins sa baïa, pues, hi ha sa roca des Penyal o sa roca des Palleret, i si no pues avui en dia pues marquen amb sa sonda, amb s’esloran i plóter, i es duen marcades allà.
ENTREV: És a dir, que ja no importa guardar dins sa memòria ses senyes que es deia...
Pues ja pràcticament no.
ENTREV: Valtros ja no feis servir... per res això...
No. No.
ENTREV: Tu recordes algunes d’aquestes senyes?
Ui no.
ENTREV: Jo record que es pescadors vells parlaven...
Sí, però és que jo ja no he sét des vells, jo ja he sét de sa nova generació, i jo per senyes no m’hi he apanyat mai.
ENTREV: Sí, però només només per recordar-ho una mica, aquelles referències mirant cap a dins Sant Antoni...
Sí.
ENTREV: ...parlaven de ses Mamelles i tot això.
Exacte. Estant fora des cap Nonó, pues, hi ha una roca que es veu es puig de ses Mamelles, pes cap Nonó, però no me’n record de s’altra, perquè no hi he treballat mai jo amb senyes, he treballat sempre amb sonda.

3r fragment

ENTREV: Podem parlar una mica d’ormejos de pesca, que en deus conèixer alguns.
Bueno.
ENTREV: A part des bou...
A part des bou pues hi ha es tonaire, ses soltes, ses bonitoleres, ses espetoleres, xarxa més fina, xarxa per llagosta, palangre, palangre de fondo, palangre flotant, nanses, gambins, que ja no se’n pesquen a Eivissa.
ENTREV: I amb sos gambins què s’hi pescava, o què s’hi pesca?
Bueno, sobretot, anfossos. Es gambí estava fet sobretot per s’anfós.
ENTREV: I com funcionava això de...?
Bueno, posaven es gambí a un puesto determinat que sabien que hi havia pedres, que ademés pensaven que hi podia haver algun anfós, amb esca a dins i ademés se li posaven uns trossos, anys endarrere, uns trossos de de ceràmica, de plats romputs, per trobar-lo llavor.
Perquè anaven sense boia, duien uns pedrals i es quedaven en es fondo. Entonces buscaven es plats en es punt allà on ho havien deixat i aparte de trobar es gambí, si miraven un rato, i hi havia cap peix dins, veien que es plats, es trossos de plat es tapaven, desapareixien. Entonces era que hi havia peix dins.
ENTREV: I com ho miraven?
Amb un mirafondos, amb un vidre.
ENTREV: Ah... amb un vidre. Era, un vidre. I aquests vidres què són? Com uns poals, com un caixons?
Bueno, sí, antigament aquí es es es feia un fuster de savi..., de madera, pues quasi quasi com qui fa una bóta, però fent cònic, de major a menor; acabava en menor.
ENTREV: I es gambins, com, com els feien?
Bueno, els feien de vergueró de savina, perquè havien de ser molt forts perquè s’anfós és un peix que té molta de força.
ENTREV:I amb què es travaven o es lligaven?
Amb, amb corda, amb una cordella, antigament espart i después pues ja nilon, i coses d’aquestes.
ENTREV: I quina esca s’hi posava?
Bueno, pues polp o, orenols o gerret o voga. Qualsevol esca.
ENTREV: I ses nanses també les feia sa gent, no?
Sí, també. Ses nanses estaven fetes de jonc i canya i... i es sistema pues era molt paregut. Lo únic que ses nanses, pues acabava una tira que a lo millor hi havia vint nanses amarrades amb una corda, i a cada cap pues duien un capcer que anava a dalt, i s’hi posava esca també a dins. Normalment esca salada, com a sorell, gerret, gató, tot salat, perquè si està salat és més dur i no es desfà tant.
ENTREV: I també hi havia es morenells, no?
També. Ara se’n pesquen alguns, però molt pocs.
ENTREV: Es morenells són aquells més rodons, no?
No, es morenells són allargats, molt pareguts a ses nanses, però molt més petits i també fets de vergueró de savina.
ENTREV: I de jonc…
De jonc…
ENTREV: …no se’n feia algun, algun...?
De morenell no, només ses nanses.
ENTREV: Ses nanses. I podríem parlar una mica d’aquest peix que, que és tan apreciat i avui dia pareix que no, no surt tant. Què passa amb sos anfossos avui en dia?
Que no en queden. Lo que passa amb sos anfós és que no en queden. Es pocs que hi ha van, els duen es pistolers, els duen tan caçats, que ni, si en queda cap no menja per… Van escalabrats. Però vaia, es problema és que no n’hi ha.
ENTREV: No n’hi ha. I amb sa llagosta?
Bueno, llagosta, encara, pues, encara en queda. Hi ha anys que se'n (a)gafa més, hi ha anys que no se'n (a)gafa tanta. Però sa llagosta és més problemàtica perquè l’agafin bussejant, perquè sa llagosta així mateix està a bastant de fondo... i... a pulmó no s’hi pot anar i amb botella es es temps són molt curts, es temps d'estància a baix.
ENTREV: I... sa llagosta, és un animal que tarda molt a créixer?
Segons diuen sí.
ENTREV: Perquè són aquestos cucs tan curiosos...
Perquè segons diuen només fa una crescuda cada any, o siga, una muda d’esclova, i clar, i es deixa un espai lliure per poder créixer durant tot s’any, perquè només fa una crescuda anual.
ENTREV: I aquells altres cucs, així que se pareixen a sa...
Ses cigales, o es grimaldos.
ENTREV:Quina diferència hi ha entre una cigala i un grimaldo?
Bueno, es grimaldo és es bogavante que té pinces. A més és més fet com una llagosta, si no fos perquè té pinces, i sa cigala és una cosa que és totalment diferenta, és més plana, no té banyes, té una espècie de, d’orelles que els mou, però no té banyes.
ENTREV: És que es forasters diuen cigala a una altra cosa.
Sí, a s’escamarlà.