Jules Verne (Nantes 1828 - Amiens 1905) es considera el pare de la ciència-ficció moderna, tot i que només quatre de les seves obres se situen en el futur. Influït pels progressos de la ciència i la tècnica del moment, va concebre el projecte de crear la literatura de l’edat científica i va abocar tots aquests coneixements en relats èpics que enalteixen el geni i la fortalesa de l’home que lluita per dominar i transformar la natura. Va preveure amb exactitud el coet espacial, el submarí, l’helicòpter, l’aire condicionat, els míssils teledirigits i la televisió molt abans que apareguessin aquests invents, tot i que, segons alguns crítics, eren perfectament previsibles a partir dels coneixements i de les tècniques de l’època. Del centenar d’obres que va publicar, moltes han estat adaptades al cinema i en són molt populars, especialment entre els lectors joves: Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna, Vint mil llegües de viatge submarí, L’illa misteriosa, La volta al món en vuitanta dies, Un capità de quinze anys i El castell dels Càrpats. Clovis Dardentor, publicada el 1896, és especialment interessant pel fet que una part de l’acció té lloc a Mallorca.

L’obra de Verne ha estat oblidada durant molt de temps per la crítica tradicional, precisament perquè es pressuposava que anava adreçada directament al públic juvenil. Tan sols després de la Segona Guerra Mundial ha estat objecte d’interpretacions crítiques minucioses que hi han descobert motivacions prou més complexes de les que feien suposar la redacció clara i les trames fascinants. Els viatges, més que un espai geogràfic, recorren l’espai del saber i constitueixen alhora trajectòria cognoscitiva i iniciàtica, recerca de la pròpia identitat i itinerari místic.