Així que ens estimam

Quin cap tan fosc
que es nega en el silenci
d'aquesta nit tan sorda. Ben igual
com faria una branca contra l’herba.
El pes de tants de fruits
o de tants de coloms com s’hi posaven
l'han deguda esqueixar.
No hi anam, al jardi. Quan cau la nit
el tanquen, i de dia no hi pensam.
Però hem après a compartir
indigència, i és
així que ens estimam.