De més lluny que la lluna ve
el silenci que cau del cel
dins la serena nit que no té fi
davant dels carrers, damunt les cases.
I ens pren acostats ben junts,
que ens sembla anar, per encanteri,
just enmig del mar del temps
que passa i s'escapa
aixi com l'esperanga
el dolor i la vida
de que varem gaudir ajuntats.
Mentrestant ens va deixant
la pau d'aquest instant
en que jo et beso i tu poses la mà
fresca sobre el cor.