després va venir la mort
a la meva edat s'ha de ser preparats
les branques s'allarguen gràvides a terra
però és dintre que es belluga la consciència
de la fi -en realitat no estàs preparat mai
ben bé del tot- la vida es remou com dintre una xarxa
i s'enreda en un no res al fil extrem
l'alè, l'aflat, així és que s'entra en la història
dir en veu alta les ùltimes paraules del llibre
la pregaria que en els intents
ha d'arribar a la tasca humil i sincera
com és sincera la mort que ve a prendre't
i no promet altra cosa que si mateixa
i per contra porta el desconcert en les aigües encalmades
pedra que desvela el joc concèntric dels cercles
en que es condueix tota la vida nostra
ja amb totes les arrugues dels vells per descomptar
jo era branca d'olivaire empeltat fa cent anys
i avui ala trencada com os m'ha polit
de l'escorça el ganivet del mestre Sciola
ara sóc la imatge de Jesús
-altra olivera- penjat en aquesta creu
i tu ets l'oli que ve del meu fruit
quan encara era arbre viu:
ens tornem a trobar junts en aquest altar
jo alçat per sempre
i tu a donar-me llum