Y ala fin...
Puesia
Stlù al cuer la rames d'ega, etiërnes
la branchies urmei paussedes òra
y vie inò
danter y lecorc, va tres
stredes engiaredes
ulache ence i cueres stà
de piëra a mespies dla persona!
Uni gordl de vënt ie per té na usc:
l ciarpedé dl ciaval lià
l var arbagutá dl vedl
ciulà jù a dumbría dla cëses
encertlà da chëurtes suredledes.
Y perchël, stroser
te ti dumbrìa
arziches sieves brujedes, scundudes
te tëmpli de miërmul
chiran chëi sciche té
lucënc de bront tl piet.
Te chëla, la tiëra plëina de vita fladea
y plu sterch y scundú crësc l descidèr d'amor!