Ciutats cruels i dones estranyes, focs apagats, amics ingrats,
fastijosa tornada de tants de dies passats,
ciutats, dones d'un temps i companys oblidats...

Com a clavada
i per sempre dins jo enterrada
l'al.lotona d'un temps
que va fer sofrir i se n'anà,
dins un somni sempre torna.
Ciutat aquella endiablada plena d'històries i de cançons,
i aquella altra que cremava de sol i de passió,
avui són cendres escampades per carrerons sense nom.

Dins les ciutats dements, de mort,
el vent agrana els carrers,
com el vent que eixugà
els camins de Jerusalem,
Viacrucis de la Passió.

Circea la Màgica i Calipso, cadenes de diverses parts,
i la petita Nausicaa qui l'estimà, el rei infortunat se'n recorda,
lligat a l'arbre mestre per sentir cantar les sirenes.
De vida i mort i llibertat,
l'anar de l'home i el guany pels seus treballs,
amb l'amic tan estimat,
en tornarem parlar
trobant-nos de nou al cementeri.
Dones, amics i ciutats, tornada dels dies,
afectes sense valor i espera dels retorns,
vet aquí el meu viatge i els meus sojorns.