A Òsilo
Puesia
Et veig de fora
exiliat en pensaments
que fan el vorell
al vestit dels anys.
Et veig de fora
sempre obert als vents
amb els ulls envellits
brillant de llums més grans.
Et veig de fora
amagat en el silenci de la tarda
amb l'ànim saltador
de tanques de cor.
Et veig de fora
amb la llum de la ment
nit i dia perseguint
la veritable Llibertat.
Acariciant un moment
dins de l'ànima s'obren
els cels del temps
es desvetllen els records:
contents com vailets
era de l'edat endins
vénen a ballar
amb els dies volats
que no podré oblidar.