1. Pep Vives
2. Magdalena Sansó
3. Biel Sansó

1r fragment

Pep Vives: Idò i ara noltros, això se diu veu, eh, sa Cala, però es seu nom vertader era de sa possessió de s’Heretat, que s’Heretat està, ses cases estan darrere aquesta muntanya d’aquí que tenim en frente, aquí a sa meva esquerra... Aquí de dins aquesta coma que veim, que tenim en frente, se diu sa coma des Garballó, avui tot se diu sa Tortuga perquè aqueix muntanyet que tenim aquí se diu sa Tortuga, i s’altre comellar se diu es comellar de sa Tortuga. I ara si anam passant, a damunt aquesta biga, se diu sa biga de sa Serra, si anam, seguim per envant, a sa meva esquerra, ara el tenc de frente, me sentiu? Se diu es puig Revell. Aquest coll d’aquí, se diu es coll de na Xarec, aquesta coma se diu sa coma de s’Arboçar, i aquí davant, que pareix que tot és un puig, però són dos, eh? aquest que tenim aquí davant, aquestes penyes que veim es cap damunt, se diu, es puig des Corb, i s’altre que tenim darrere se diu es puig Negre. I ara aquí, mos falta veure, aquests pins mos fan nosa, que se diu, es puig d’en Pere, i antes des puig d’en Pere hi ha un collet que se diu es coll des Provençal, i això se diu es puig de ses Maletes, i això se diu sa coma de sa, de sa Font de sa Cala. I, estam aquí dins es sementer de sa Cala, que això perteneixia a s’Heretat. I es seu nom vertader, damunt ses escriptures, damunt es actes se diu s’Heretat, eh. Perquè aquí hi ha un collet, que no el vos he anomenat que se diu es coll de s’Amo, aquí, i después des coll de s’Amo, davallam a sa serra aquesta i me pareix que se deia sa serra des sementer de sa Cala.

2n fragment

Entrevistador: Què fèieu de llatra, què fèieu ?
Magdalena Sansó: Bressos, senalles per traginar terra; veus aquella senalleta, allò, tot això.
PV: En esser a s’altra cotxeria veureu ses senalles.
MS: Sí, senalles i…
PV: Bé, sabeu què és una senalla, n’haureu vistes.
MS: I bressos i què t’he de dir, se feia de tot, n’hi havia que feien estormies, això per seure, ho omplien de palla o no sé què per seure i xàvegues per traginar xismes, se feia de tot, se feia de tot idò.
Entr: I se’n fa encara, de tot això?
MS: No, s’ha perdut molt, ara, ara, és que no guanyen res, primer molts hi vivien, quasi quasi, perquè feien de conradors, i sí, fèiem això per comprar pa, o per sa farina, perquè no bastava, lo que collíem no bastava, i es vespres, com això se pot fer a qualsevol hora, jo m’aixec es dematí a les quatre o a les tres o a les dues, quan has acabat sa son, te poses a fer això, que volies vetlar fins a les tres, vetlar fins a les tres fent això, com això i coses així...
PV: Llavonses també, llavonses també una altra cosa, que solíem anar a rabassar palmes a sa muntanya.
MS: Sí.
PV: Es homes anàvem a rabassar palmes a sa muntanya.
MS: I no les havíem de comprar, i, però teníem marxantes d’aquest de Capdepera, pes poble que mos, i mos llevaren sa pell, perquè ells mos duien ses palmes de fora, d’Almeria o no sé d’a on, i te les feien pagar a preu que ells volien i te pagaven, això, així com volien. M’entens? I no te volien donar un cèntim, perquè tots tenien botiga, o de comestibles o de roba, i te feien anar allà, te feien fer, perquè en aquell temps fer dos-centes pessetes de gasto era molt.
PV: uuuu... dos-centes pessetes...!
MS: Però havien de fer un parell però un parell de senalles, eh? i t’apuntaven i cada setmana t’esborraven deu, quinze, trenta pessetes, lo que fos, segons...
PV: Pes gènero...
MS: Pes gènero, per gènero.
PV: Per gènero que donaven...
MS: No donaven cèntims, eh? Es cèntims les havies de...
PV: Es cèntims els teníem, lo que bé, ara ja xerraré jo.
MS: Xerra.
PV: Lo que també passava una cosa, es poble de Capdepera, venia una festa, i havies de menester un traje, cataclac, te fiava.
MS: No havies de dir “he de fer es dob...”.
PV: Havies de menester una camisa, te fiaven, i anaves pagant.
MS: No havies de dir “he de fer es doblers per comprar-me un traje”, o això, el te compraves i llavor anaves pagant.
PV: Això sí que Capdepera ho tenia, eh, comprens?
MS: Ho tenia an això. I a posta mos...
PV: I ho pagàvem amb això. Però qualsevol moment haguessis de tenir una camisa o uns calçons: me’n vaig a cercar-los a ca tal botiga, puf...
MS: I comestibles.
PV: Que en vols més? te deien. N’hi ha més.
MS: I comestibles, eh, farina...
PV: I comestibles igual.
MS: Arròs, perquè en aquell temps també això, bé, però això ja fa fa fa damunt quaranta anys, eh, segons què no eh, no ho compràvem, perquè això de xoriços i Nocilla i tot això no hi era, un sac de sucre, un sac de farina, un sac d’arròs, un, un... d’això d’oli, un poc de vinagre, un... quatre botelles de vi, barrals de vi...
PV: I oli, i oli, moltes vegades en teníem de sa collita, teníem oliveres, es que conràvem teníem oliveres... I podíem fer oli.
MS: I per aquí, per aquí teníem olivar. Idò és així.
Entr: I de llatra en feia tothom?
MS/Biel Sansó: Tothom
MS: Es homes, es al•lots.
PV: Jo he, quasi acabat de néixer, en feia.
MS: Es al•lots, es al•lots els feien, això que fèiem, embrinar palmes.
BS: Embrinar ses palmes.
MS: Quan eren menudets...
Entr: Com se diu?
MS: Embrinar palmes,
MS/BS: Embrinar palmes.
Entr: Embrinar palmes.
BS: Sí, lo que he fet jo aquí.
Entr: mem, feis-ho
MS: Embrinar palmes, això. Idò i quan eren menudets, que tenien dos o tres anys, ja, vénga mem, embrina palmes, perquè seguessin.
BS: Aquí no va... Ara no me va bé
PV: És igual.
BS: No, però jo en volia.
MS: Aquestes palmes són molt velles
BS: Falta de pràctica ja.
Entr: Això és embrinar palmes?
Tots tres: Això és embrinar palmes.
BS: Llavor, quan has acabat....Quan has acabat sa palma fas així i te queden...
MS: I te queda embrinada
BS: I vas passant es dits aquí as migMS: I te queden es brins. Perquè moltes estan juntes ses palmes, si estan ben tancades.
BS: Fas així i això se diu desxapat, li deim.
MS: D’en dos per fer ses senalles les fèiem d’en dos.
BS: I llavor ses sa… també embrinàvem per fer senalles, els embrinàvem així que era d’en dos en dos en dos, embrinàvem d’en dos en dos.
MS: Sí.
BS: Perquè aquests tan..., cada dos d’aquests, cada aquest és un d’aquest i es perquè sa llatra tengui més força.
MS: I de sa més gruixada, més forta, per posar terra i pedres i coses d’això.
PV: Llavonses també no els ho has dit tu que, quan començàvem a fer llatra, que la fèiem molt dolenta, ses nines i es al•lots, també en feien de llatra.
MS: Tothom feia llatra.
PV: Feien ventadors, però una llatra molt xereca. No n’heu vist d’aquests ventadors?
MS: Ventadors així redons.
Entr: A sa foganya, per ventar es foc
PV: Eso és, eso és. Es… feien ventadors, d’aqueixa llatra que començaven a fer-ne, quan començaven a fer-ne.
Entr: Ja, quan encara no en sabien molt
PV: Eso és, eso és, més basta.
BS: I a… aquell, aquella corda que fa ell, jo no n’hi sé fer.
Entr: A no?
BS: Jo la faç… ell, li deien esquerrana i jo la faç dreta, la faig al revés.
PV: Aqueixa se diu esquerrana. Perquè, veu, jo la faig així.
MS: Ell la fa així, i jo la faig així deçà.
BS: Aquella és esquerrana... i jo no.
MS / BS: Sa mà...
MS: Sa mà, amb sa mà, amb sa mà.
PV: Sa mà esquerrana... De sa dreta... jo no en sé fer de dreta.
BS: Amb sa, amb sa mà esquerrana, la fa, i jo amb sa dreta, i no me va bé, una amb s’altra.
PV: … jo no en sé fer de dreta.
Entr: Però sou esquerrà?
PV: Mig esquerrà, som jo.
MS: Segons que, perquè li donaren tunda. Perquè ara no te diuen res, si ara tu, eh, si ara tu vas amb sa mà esquerra però...
PV: ...mig
MS: Menja amb sa mà dreta, un toc damunt sa mà, menja amb aquesta mà.
PV: No, és que ma mare, ma mare me deia que me’n va pegar molts de tocs a damunt sa mà esquerrana, i encara ara, segons que he d’agafar, primer va aquesta que sa dreta.
Entr: Clar.
PV: Però, me varen fer perdre es vici.
MS: Perquè li sortia de, de, d’aquí diguem, sí, sí, sortia d’aquí.
Entr: Sí, sí, és natural, això. I això ho sabeu fer amb s’esquerra?
PV: Amb s’esquerra, amb sa dreta no en sé.

3r fragment

MS: Carros n’hi havia molts.
PV: Carros a cada casa.
Entr: Tothom en devia tenir
MS: Tots.
PV: Tothom.
MS: Sí, però moltes cases només ne tenien un. No és com ara que moltes cases tenen tres i quatre cotxes, eh?
PV: No, llavonses ses cases de dos carros eren de comptar.
MS: Eren de comptar, només n’hi havien mitja dotzena dins es poble.
Entr: Hi havia carros de passeig, diguem.
PV: Carretons.
MS: Carretons.
PV: Carretons amb molles.
Entr: Com els dèieu?
PS: Carretons amb molles, els dèiem noltros.
Entr: Carretons amb molles.
PV: Sí.
MS: Tenien unes molles i era, i era més, més dolç.
Entr: Per anar, a passejar per anar...
MS: A festa, per anar a passejar...
PV: Eso, però no eren tots, no eren tots que en poguessen comprar, tampoc.
MS: No! Jo sé que noltros...
Entr: No se deien...
PV: eh?
Entr: Xarrets?
PV: Xarrets era es cabriol, quanels posaren... era una altra cosa.
MS: Sé que noltros en compràrem un, de carretó, però usat...
PV: M’entens...
MS: Lo que no sé que en varen...
PV: Es carretons es carretons eren com, n’hi devia d’haver pes vostre poble també d’aquests carretons eh... amb molles, eren consemblants a un carro, lo que eren més petits.
MS: Eren petitets, més altets.
PV: I tenien unes molles, i llavonses això que dius xarrets, eren quan feren es cabriols, que els dèiem noltros, per aquí els dèiem cabriols, que tenien un assiento, unes rodes de cotxe, també n’hi havia qui tenien, que hi cabien quatre persones.
Entr: Anaven tapats?
PV: Anaven tapats, aquests.
MS: Aquests duien un toldo.
BS: Es carretons també tenien una vela.
PV: Ara aquests que només hi cabien tres persones que només tenien un assiento no anaven tapats, no duien toldo, que noltros li dèiem un toldo.
Entr: Un toldo, no li heu dit un toldo...
BS: Com?
Entr: Com li heu dit an això?
BS: Una vela
PS/MS: Una vela.
BS: Una vela, toldo.

BS: Se baixaven perquè aquests carros...
PV: Aquests que se baixaven se deia una vela, es que si se baixaven se deia, li dèiem un toldo, és una paraula en castellà.
Entrev: Quina diferència hi ha?
PV: Perquè es carros no se plegava a darrere, duien uns cércols...
MS: Una cosa així...
PV: i, a.., tenia, ses bandes tenien un forat per posar es cércols, i posaven quatre cércols, i hi posaven sa vela damunt.
Entr: Això era una vela?
MS: Sí.
PV: Això era una vela.
MS: I aquests altres...
PV: I es altres, perquè és més de lujo els deien un toldo.