Insídia

L’han matat
a la vora del riu.
Tremolaven los joncs
i les ombres de la nit,
lo vent gris
li mossegava la pell,
la claror de la lluna
bressava la sua ànima.
Oberts els ulls,
en les pupiloles invulnerades
un ressò de cel.
L’han matat.
i sabiva de morir,
contra la malaüra.
ha corrit al llarg del riu
amb la pena al cor
i lo crit del vent.