FINAL
Attività altre
Final de totes les veus i personatges.
Que el pensament i el cor visquen per sempre units
I que no obliden mai tot el dolor que hem vist;
Que la nit estrellada i l’univers obert
Ens guien pels camins en llibertat i goig.
Nosaltres som la pell del món i la frontera,
Omar, Yassin, Aishah, Ismail o l’Ahmed;
Nosaltres som els ulls i som les seues mans,
Els peus, la veu, la música ; el seu anhel i plor.
Que el nostre testimoni d’impotència i dolor
Ens unisca en un cor contra tota injusticia
I abandonem per fi aquella esclavitud
De tant de prejudici, falsos déus i mentides.
Que la llibertat vole com volen els afanys
D’un cap a l’altre cap del món i de les pàtries.
Que la música cresca com creixen els ocells
Que des del cel acorden el nostre pas cansat.
Que triomfe la música com ha crescut la flor
I com arrela l’arbre per fer ombra al camí:
Humans, només humans, fills de l’amor i el cant
Que ens regala llavors i la terra i els mars.
Nosaltres som la pell del desig i l’amor,
Som la crònica i síntesi d’un temps desgraciat ;
Escolteu-nos, germans, escolteu-nos, germanes,
Car formem part d’un tot : som cos d’eternitat.
Nosaltres som la pell i els ulls de la frontera,
Nosaltres som les veus que enderroquen els murs,
Les barreres salvatges que a tots ens humilien :
Mai no ens faran callar. No ho aconseguiran.
(Les veus, p. 58).
Compienu tutte e voce è tutti i persunagi
Ch’elli campinu uniti pè u sempre u pensà è u core
è mai si scurdessinu di tuttu quellu dulore ch’è no emu vistu ;
Chì a notte stellata è l’universu apertu
Ci purtessinu pè e strade di l’allegria è libertà.
Di u mondu a pelle è a fruntiera simu noi,
Omar, Yassin, Aishah, Ismail o Ahmed ;
Simu l’ochji è simu e so mani,
i pedi, a voce, a musica; a so brama è e so lacrime.
A nostra testimunianza di debulezza è di pena
Ch’ella ci unisca in un coru contr’à ogni inghjustizia
È lachemu puru puru quella schjavitù
Di tanti pregiudizii falsi dii è bugie.
Ch’ella pigli u volu a libertà cumu volanu e brame
D’un puntu à l’altru di u mondu è di e patrie.
A musica ch’ella colli per aria cumu colla l’acellu
Chì da u celu ch’ellu accordi u nostru passu stancu.
Ch’ella vinci a musica cumu hè crisciutu u fiore
È cumu piglia radica l’arburu da sparghje l’ombra in u chjassu :
Ghjente umana, solu umana, nati da l’amore è u cantu
Chi tandu ci offrinu è a terra è i mari.
Simu a pelle di a brama è di l’amore,
Simu cronaca è sintesi d’un’ epica disgraziata ;
State ci à sente, o fratelli, state ci à sente, o surelle,
Chì simu parte di un inseme : simu a persona di l’eternu.
Simu a pelle è l’ochji di a fruntiera,
Simu e voce chì lampanu e muraglie,
I cateri salvatichi chì ci inghjulianu à tutti :
Mai ci anu da fà stà zitti. Nò, ùn ci l’anu da fà.
Fin de toutes les voix et tous les personnages
Que la pensée et le cœur vivent à jamais réunis
et qu’ils n’oublient jamais toute la douleur que nous avons vue ;
Que la nuit étoilée et l’univers ouvert
Nous guident sur les chemins de la liberté et de la joie.
Nous sommes la peau du monde et la frontière,
Omar, Yassin, Aishah, Ismail ou Ahmed ;
Nous sommes les yeux et nous sommes leurs mains,
Les pieds, la voix, la musique ; leur désir et leurs larmes.
Que notre témoignage d’impuissance et de douleur
Nous unisse en un chœur contre toute injustice
Et abandonnons enfin cet esclavage
De tant de préjudices, de faux dieux et de mensonges.
Que vole la liberté comme volent les désirs
D’un bout à l’autre du monde et des patries.
Que s’élève la musique comme s’élèvent les oiseaux
Que depuis le ciel ils accordent notre pas fatigué.
Que triomphe la musique comme a grandi la fleur
Et comme l’arbre s’enracine pour ombrager le chemin :
Des humains, juste des humains, fils de l’amour et du chant
Que nous offre alors et la terre et les mers.
Nous sommes la peau du désir et de l’amour,
Nous sommes la chronique et la synthèse d’une époque malheureuse ;
Ecoutez-nous mes frères ; écoutez-nous mes sœurs,
Car nous faisons partie d’un tout : nous sommes le corps de l’éternité.
Nous sommes la peau et les yeux de la frontière,
Nous sommes les voix qui abattent les murs,
Les barrières sauvages qui à tous nous humilient :
Jamais ils ne nous feront taire. Ils n’y parviendront pas.