Mira

Mira, la primavera presumeix
davall els cels del matí
sents esclatar les seves cançons
dins la bressada dolça de la nit

Dins el teu cor roda una onada
que va i ve estranyament
acaricia la vorera per contar
la història que no vol morir

Entremesclats són els camins
però tots tornen a la llar
que de la teva terra no et separes
i entremig de la pedralla
amb el teu retorn les violetes
seran les primeres a brostar