Quan la mà
Puesia
quan la mà del vent
cau dels cims
piulant
i un son d'aigua
des de lluny arida
el sol cansat d'altura
en un núvol d'ocells
en aquest profund teu
no saber qui ets
em toca abocar-me
i faig un crit
tu no parlis
guaita el sol
guaita: en un fons de llum
l'ombra d'un àguila caure