Remolins de vent fort a la Punta
i l'ona que es trenca a poc a poc
mentre darrere l'llla el sol es posa
i el cel crema un foc sense flamarades.
Colors un poc confusos entre roig i violeta
sobre el ceto de núvols allà i aquí blancs:
colors d'un pintor que es diverteix
a tornar el cel un quadre sense fons.
Més tard la lluna amb paciència pren
per una oretta els alés colorats.
Queda aquí i allà algun sospir violeta
malenconia d'un dia que ja no hi és.