Espantaocells de palla, en el camp
on t'han ficat per ser guàrdia
potser l'home no vindrà mai
a bellugar-se amb tu.
Amb tot que el teu vestit
fou el de les seves noces;
l'ala del teu capell
va collir els grans
del blat augurai i les roses
desfullades de la seva dona.
Potser, espantaocells de palla,
l'home que et va posar
a guàrdia del seu camp
no sabrà mai del teu vell desig:
per què l'home no pensa pas
donar-te una companya com tu?
Els espantaocells tenen esma de palla;
els espantaocells no tenen dona:
No hi seran mai bodes al campi
Encara que el vent faci molt
que et va prometre fer-te orgue;
si els cargols han brodat
amb baves d'argent el teu abric
i la malva lleu
l'ha foradat d'astres blavencs.
Encara que, també si d'amagat, has demanat
als ocells que tu hauries d'espantar
de coronar de letícia la teva esposa.
No hi seran mai bodes al camp
cap dona vindrà envers de tu al camp
coronada de vols.
Serà l'espina d'un card
la companya del solitari esperar:
una espina en el teu cor de palla.