En una estació ja superada
de les nostres existències
-tu l'acabaves d'estrenar-,
vaig dir-te que no hi havia camins.
Que part davant tenies
la selva inescrutable...
No em podies entendre llavors.
Tu inauguraves partida d'escacs.
Jo venia dels anys tèrbols
que suscitaren en mi
una visió rompuda del món,
per bé que vitalista malgrat tot.
No dubtis que volia que tinguessis
una vida serena i plena.
El millor que desitja un pare.
Però tement que un dia
et trobessis, aix mateix, voltada
de fosca i llops i runes,
vaig afanyar-me a prevenir-te.
No hi ha camins preestablerts
per a aquells que cerquen la ventat.
Has traspassat el llindar, la invisible
linfa d'ombra personal.
Imagina't d'ara endavant
que maniobres una nau
enmig de la mar. Poclràs,
en la tempesta, guiar-te pois senyals
lluminosos i pois simbcls astrals.
Ningù, però, pelerà menar per tu
la teva singladura.
Tanmateix, no perdis la le.
Cada cosa existent seta els estels
té el seu desti justificat.
Esbrinar-lo pot ocupar la vida.
Contempla, doncs, el món amb parsimonia.
Tot el bc que sembris no esperant res,
el serà retomat amb satisfacció suprema.
No Li ha altra senda
que la que ras vencent obstacles.