La tela fadada

Amb el teler de l'àvia
amagat seta la pols del blat
cada nit m'aparto
i teixeixo fils de lluna.
Una nit hi vaig pintar
el vol del vent.
Faules en llegeixo cent
totes amb nusos de sol
perquè el fil està gastat.
Amb l'ala bianca del matí
i antic cants d'amor
vaig embastar el vorell.
Poso botons de lliris
i també roba
del sac del temps
ales de somnis pintats,
brodats de rosada,
vaig robar l'amor
i el vaig posar a dintre
perquè no vull
un vestit per la festa
sinó que vull un vestit fadat
que em faci somniar cada dia.
Així cada nit m'aparto
i teixeixo fils de lluna.
I és per a pensar en tu